22 de gener del 2014

De camí a Santa Cília



Santa Cília és un privilegiat mirador sobre Tavertet, el sot de Balà i el pantà de Sau. Aquest trajecte matinal més que per arribar a Sta Cília, vol ser un pretext per descobrir alguns dels racons que s'amaguen en els trencats relleus d'aquesta part del Collsacabra. 
Si sou dels que tant us fa el passar mitja hora asseguts dalt d'una roca mirant el panorama, com estar perduts pel bosc a veure què s'hi amaga, llavors sou dels meus i comprendreu perquè no us facilito temps ni track GPS, tampoc batreu cap rècord esportiu però potser us vindran ganes de tornar i investigar aquell corriol que qui sap on va.
El punt d'inici de l'excursió és la casa de Sobiranes, on hi podem anar per la pista que surt del PK 4,9 de la carretera de Tavertet. Aparcarem un tros abans de la casa i seguirem a peu revoltant la masia per l'esquerra, pel costat d'unes plaques solars. Al cap d'uns 400 m arrivem al collet de la Creu de Sobiranes, cruïlla de camins on hem de seguir per la pista amunt i a l'esquerra fins a sortir al peu del turó del Castell de Sorerols.


El turó, emboscat, destaca piramidal enmig d'una gran esplanada. Un corriolet ens porta fins dalt, on ens adonem que els horitzons que es dominaven des d'aquí eren molt amplis: des del Pirineu fins el Montseny, amb comunicació visual directa sobre els castells de Cabrera i de Cornil, entre d'altres.
Del castell queden només uns quants trossos de paret, suficients per creure que no es tractava d'una simple torre. Per la banda oest de l'esplanada una filera de pedres corre paral·lela a un marge llarg, són les restes d'un doble mur que tancava el pla formant un ampli recinte.


Passat el castell la pista es bifurca, cap a la dreta es va a la propera ermita de Sant Miquel de Sorerols, però nosaltres seguim per l'esquerra carenejant en direcció sud encara uns 250 m més. Quan en una clariana rocosa ens queda St Miquel a la dreta, busquem a l'esquerra les fites que menen a un agradable camí que pel mig del bosc baixa fins a deixar-nos en una antiga pista, ara força emboscada, que seguirem cap a la dreta.


Esquivant algun tronc caigut anem planejant fins arribar una roca amb dos forats a la paret, record d'algun antic cobert.


Passarem tot seguit pel costat d'una creu gravada en una roca. Potser és que aquí calia senyar-se abans de pujar el camí de les Roques dels Ferrosque s'enfilava cap dalt la carena per una pendent rocosa. Els ferros que flanquejaven el camí de bast ja no hi són però els forats on estaven clavats encara resten a la dreta d'aquest rocater ple de solcs.


Però nosaltres no anirem per aquest camí sinó que, a l'alçada de la creu, ens desviarem més cap dins el bosc, a partir d'on amb cinquanta o seixanta passes i amb una mica d'encert podem localitzar uns quants racons curiosos, com la Balma de la Mesquita (foto de sota) sota un gran bloc, amb restes de parets i amb un forat de sortida per l'altre cap, o bé una mena de corredor entre roques (foto de la capçalera), situat a pocs metres de la balma i que potser havia tingut un sostre fet amb les lloses que ara són per terra.



A uns 30 m per sota de la balma hi ha, cobertes de molsa i fullaraca, les restes del que havia estat la masia de la Clota. La Clota va ser excavada per Assumpta Serra i alumnes de la Universitat de Barcelona, que en van deduir una distribució horitzontal en tres estances destinades a vivenda i tres més destinades al bestiar. Li adjudicaren un orígen entre els s XII i XIII.


Hem de continuar la ruta en direcció sud sense perdre alçada i sense apartar-nos massa de les parets del cingle de mà dreta. No passarà gaire estona fins que una fita ens indiqui el punt d'acostar-nos al repeu d'aquest cingle i així trobarem la gran Balma de Sa Grevalosa o de la Clota.
Aquesta balma, orientada a llevant i molt espaiosa, havia estat un mas habitat del que queden abundants restes de parets. Segons Quirze Parés Sa Grevalosa apareix citada el s XI, i a pricipis del XIX encara hi vivien pagesos.


Si en lloc de tornar de seguida al camí continuem des de la balma per la base mateixa del cingle en direcció sud tot saltant entre blocs, passarem pel costat de dos castanyers centenaris i després trobarem una estreta i alta escletxa per on podem baixar i sortir de nou al camí.


Seguint sempre la mateixa direcció i sense allunyar-nos gaire del cingle anirem a parar davant d'una caseta de construcció moderna voltada de bosc i per dessota veurem primer un corral i finalment les escasses parets enrunades del que va ser l'església de Santa Cília i de la casa que hi tenia adossada.




Un cop hàgim contemplat el panorama tenim vàries opcions per retornar, la més fàcil és per la pista que des del coll de sota Sta Cília remunta la carena a llevant de les ruines i que ens portaria en poc més de mitja hora a Sobiranes. Però no farem aixó. 
Aquesta pista està flanquejada per una tanca i dues entrades reixades, davant mateix de la porta reixada de més avall surt una antiga pista, inútil pels vehicles, que acaba sent un camí planer que ens portarà al cap de 300 m  fins el tombar de vessant, en un punt que s'hi baixem lleugerament cap a l'esquerra primer i cap a la pendent boscosa després, per un corriol amb fites, anirem a parar a la Cova dels Teixidors, una cavitat de 97 m de recorregut, espaiosa i prou digna de ser visitada.


Vista la cova tornem al camí planer que hem abandonat i el continuarem per l'obaga tot fixant-nos en unes marques grogues. Encara que aquest camí es nota que no hi passa mai ningú el podem seguir sense massa dificultats. Després de travessar un torrentet sembla que el rastre es perdi, però cal cercar les senyals grogues sense canviar de direcció, sortirem així als peus de Sant Miquel de Sorerols, una bonica esglesieta romànica, restaurada, que si ens ve de gust mirar-la per dins podem anar a demanar la clau a Sobiranes.
Des d'aquí tornar al cotxe és un moment.


Ara bé, els senglars i els tafaners de primer nivell podeu provar una variant que us permetrà arribar a les restes del Rossell. Situats a la pista de Sta Cília, enlloc de trencar davant de la primera porta reixada, pujarem fins a la segona, on un camí mig embardissat surt a l'esquerra i arriba als 40 m a un bardissar que ha estat esclarit fa poc. Sota aquestes bardisses s'endevinen pedres d'una antiga construcció totalment desfeta i de la que no n'he trobat cap explicació enlloc, aquí girem sobtadament a la dreta pel mig del bosc seguint un rengle de lloses dretes que ens porta a tocar d'una clariana voltada per altres lloses, al bell mig hi ha una cisterna que recull l'aigua de la pluja.
De l'extrem d'aquesta clariana, darrera d'on el cèrcol de lloses s'estreny, busquem el rastre d'un antic camí que pujava esgraonat entre unes roques fins que, a dalt, clisem a l'esquerra una esplanada rocosa cap a on ens dirigirem. A la part baixa de l'esplanada busquem la continuació del camí, recentment netejat, que ens situarà al peu de les abundants restes de la casa de Gironella, coneguda també com El Llop o El Rossell.


A la punta de la carena, cap el costat que mira a Sta Cília, hi ha uns forats a la roca, vestigis d'una possible talaia.
Gran escampall de grossos rocs davant de la casa, mirant a migdia, d'aquí sortia el camí d'accés amb graons de pedra. I en sentit contrari, darrera de la casa, un caminet molt perdut, baixava en diagonal el cingle i duia a la font del Rossell, que encara degota.


Des de la font, baixant pel dret com puguem, anirem a parar al camí que des de Cova dels Teixidors (esquerra) porta a Sant Miquel (dreta).

Més informació:
A. Serra i Clota. Evolució tipològica del mas a Tavertet (s X-XV). Acta historica et archaeologica mediaevalia. 1996 . Num 16-17

Aquests indrets apareixen en el llibre La despoblació rural i les masies del Collsacabra, d'en Quirze Parés sota els números de fitxa següents:
Subiranes, 87.1
Roques del Ferros, 96.17
Balma de la Mesquita, 96.16
La Clota, 96.16a
Balma de la Clota o Sa Grevalosa, 95.13
Sta Cília, 95.1
El Rossell, 95.6