Arnes, el nom ens pot suggerir papallones nocturnes o bé ruscs d'abelles, però avui el que ens atrau és una excursió des del bonic poble d'aquest nom ubicat al límit de la Terra Alta, entre Orta i Vall-de-roures. Ens entaforarem en un racó dels Ports per anar a trobar la Cova del Moro, penjada a mig cingle, on en altre temps els homes hi van construir un colomar medieval.
Ens trobem al mirador que hi ha al costat de l'Ajuntament. La visió del Port des d'aquí és formidable. Al peu del mirador surt una ruta indicada amb els rètols de Els Estrets/Toll Blau, la seguim només un tram ja que no hem d'arribar fins el Riu Estrets. Després de mitja hora a peu (2.4 km), a la sortida d'un bosquet, trenquem a la dreta i ens endinsem en el Barranc Gros encara per camí ample. Als 40' de marxa ignorem un camí a l'esquerra que baixa a travessar el barranc. Seguirem planejant i al cap de poc s'acaben els conreus i entrem dins el bosc, al minut 52' arribem a la llera del barranc.
Aquí conflueixen dos barrancs, el Gros és el de la nostra dreta i el de l'esquerra és el de la Perxa. De moment nosaltres enfilem pel mig la costa que els separa, dret i amunt per un senderol que no hem de perdre de vista. Després de 10' de pujada fem una curta grimpada per un rocater i tot seguit el camí tomba a l'esquerra, en direcció al Barranc de la Perxa, que resseguim de pla per una faixa sota els cingles. El paisatge és sorprenent, el barranc mostra la nuesa dels conglomerats, amb les Moles del Don, els bonys de la Dona Girada i la Falconera ressaltant a l'altre costat.
Si no féssim aturades ens presentariem en 1 hora i 10' al peu d'una balma on enlairats per sobre el cap hi tenim els forats de la Cova del Moro. Hi destaca encastada una escala de fusta que permet remuntar els darrers metres fins el colomar, això si portem equip d'escalada, perquè l'accés només és possible escalant els 20 m que separen la cavitat del terra.
El 11 de juny de 1972 en Kildo Carreté, la Maria Canals i l'arqueòleg Ramon Viñals en van fer una exploració que van documentar en el Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (nº 17). Segons aquell article la part superior de la cova està dividida en dos espais per un graó artificial, damunt d'un bloc hi van trobar una construcció feta de fang, palla i boix, d'un metre d'alçada i dividida en dues cambres, amb molts residus d'excrements i ossets petits, detalls que, un cop assessorats, els permeté concloure que es tractava d'un colomar d'època medieval.
També hi havia restes de ceràmica feta a mà, possiblement d'un temps encara anterior. En qualsevol cas sobta l'interès dels homes en enfilar-se allà dalt i bastir-hi un colomar amb mitjans que sens dubte eren molt rudimentaris. Està clar que en certes circumstàncies l'indret oferia un bon refugi i els coloms resultaven un recurs fàcil de mantenir.
L'excursió no acaba aquí, val la pena prosseguir pel mateix relleix fins que la vall queda tancada per unes altes parets que circumden tota una feréstega raconada.
Passarem primer per uns amplis corrals obrats amb pedra i fang sota la visera d'una llarga balma. A continuació (millor si heu ensopegat una època després de pluges) un salvatge amuntegament de blocs caiguts i petites cascades d'aigua us recompensarà l'estona d'entretingut esforç que haureu fet per arribar-hi.
L'indret mereix ser contemplat, explorat i gaudit una bona estona.
Per tornar desfarem el mateix camí fins a Arnes, si el temps hi convida fins i tot ens podrem banyar en els tolls d'aigua cristal·lina que hi ha en el Barranc Gros.
Aquesta sortida és agradable de fer amb família i es pot combinar amb l'anada al Riu Estrets, un indret igualment recomanable.
