Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cassoletes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cassoletes. Mostrar tots els missatges

24 de maig del 2013

Cassoletes a Tavertet

cassoleta (nº2)

Se'n coneixen a molts indrets del país, les anomenen bassetes, piques o cassoletes. No s'han de confondre, però, amb les cassoletes petites que hi ha gravades en alguns monuments megalítics, aquestes que parlem són de dimensions notables, 60 cm de diàmetre fa la de la imatge de sobre. 
A Tavertet són molt habituals, he escollit com a mostra l'espai que hi ha entre les cases de la Perereda i les Baumes, en una costa on emergeixen escampats per entre el bosc grans blocs de roca, com icebergs ancorats.

La Perereda
Les Baumes

Aquest grapat de cassoletes d'avui es pot visitar en una curta passejada a partir del PK 9.2 de la carretera de Tavertet, en el punt on hi ha una senyal de revolt pronunciat a la dreta, poc abans de la casa de Les Baumes.
D'aquest punt retrocedim unes vint passes per la vora de la carretera fins trobar un sender que s'enfila al marge. Es passa fàcilment, encara que sovint el pas està dissimulat amb branques que el barren. Al cap d'uns 15 metres de camí, al costat esquerre, ja tenim la primera roca, on caldrà enfilar-se per observar la cassoleta doble que anomeno cassoletes nº1.

cassoleta (nº1)

Presenta un disseny curiós, asimètric, de doble cavitat i amb una canaleta al mig. L'origen artificial és innegable, sembla com si allò que s'elaborés en un costat s'hagués de recollir a l'altre però desconeixem de què es tractava. Qui va explorar a consciència cada racó del Collsacabra, en Quirze Parés, comenta la possibilitat de servissin per remullar aglans, per conservar-les o fer-les digeribles pel bestiar i per les persones.

Si baixem del roc i seguim la mateixa direcció unes 50 passes més se'ns creua un corriol que seguint-lo cap a la dreta uns 30 m ens porta al peu d'un pi amb la soca permanentment arrebossada de fang pels senglars que venen a gratar-se l'esquena. Arran del pi hi passa un caminet que planeja, el seguim primer cap a l'esquerra uns 50 m fins a la roca nº2.
Aquesta presenta una mena d'esgraonets per pujar-hi i al capdamunt hi ha la cassoleta que veiem a la imatge de capçalera, amb el tipic regueró lateral, com un morter.


Tornem al pi i ara seguim de pla, tot recte. Poques passes després del pi, al costat de sobre i a l'esquerra, hi ha una roca partida que si anem amb nanos els hi agradarà explorar per descobrir el corredor que s'hi amaga. És el punt nº3 del mapa.

cassoleta (nº 4)
corredor (nº 3)
A unes 85 passes del pi el camí es bifurca, seguim per l'esquerra.  
Després de la bifurcació, a uns 15 m, hi ha una bifurcació menor, el camí puja cap a l'esquerra, però primer ens enfilem al marge i anem a buscar la llisa pendent de la roca. Un cop al damunt veurem la silueta allargada de la nº4.
Per arribar a la nº 5, que queda un xic amagada, cal tornar al camí i seguir-lo en lleugera pendent unes passes més fins el punt que gira cap a ponent, llavors a sota i a la dreta endevinarem un rengle de parets molt desfetes i una alzina coberta d'heures que es recolza en una roca no gaire gran. Al damunt i sota l'ombra hi ha la cassoleta, descoberta gràcies a la intuïció del meu soci Gerard. Fa uns mesos ni tan sols era visible, la vàrem buidar de terra i arrels però podria tornar a tapar-se de fullaraca molt aviat.

cassoleta (nº6)

La nº6 la deixo a la vostra perícia, queda per sota el camí quan aquest ja ha girat decididament en direcció oest. Es fàcil que les fulles d'alzina la tapin parcialment
No seria d'estranyar que per la mateixa àrea n'hi hagués d'altres. No gaire lluny n'hi ha una al costat del camí que va dels Bugaders a la Balma de les Piques i una altra a sobre el Cap del Gat. Aquestes dues, que ja vaig mencionar a l'entrada del Puig de les Baumes, figuren en el mapa de més amunt amb els nº 7 i 8.


cassoleta (nº7)



Igualment podeu trobar-ne més si cerqueu els indrets de Tavertet que fins ara han sortit en aquestes pàgines, per exemple n'hi ha a les Roques del Miolar o a la punta del Garballó. 
La de la imatge de l'esquerra està sota la pista que va de la Corbera al Noguer, mirant cap el Barret d'en Perereda.
Totes queden en punts enlairats i no sempre són d'accés senzill, això fa suposar que no eren simples bassiols destinats a recollir aigua pel bestiar.

S'ha dit d'aquestes cassoletes que són treballs del Neolitic o de l'Edat de Bronze. Aquesta opinió es basa sobretot en que a Tavertet hi ha dolmens i coves on s'han trobat força restes d'aquella època.
Però al Collsacabra s'han trobat també restes ibèriques, romanes, medievals i modernes. Penso, per tant, que mentre no s'hagin estudiat amb rigor, totes les opcions continuen obertes.

13 de gener del 2013

Les cassoletes del Pla del Ginestar



Amb la primera enfarinada de l'any el Montseny pren aquest aire pirinenc. Aquí veiem les ruïnes del Cafè dels Carlins amb les Agudes o el Matagalls al fons, just abans de la sortida del sol.
Per aquest mateix indret, ara fa dos anys anava caminant en direcció al Pou Vell, un pou de glaç que queda en un espai bac penjat en una canal a poca distància del Cafè, quan entre les argelagues em van intrigar unes roques amb unes cassoles rebuidades artificials i arrodonides, de mig metre de diàmetre aproximat i amb una canaleta de sortida com la d'un morter. N'hi ha tres separades una de l'altra una cinquantena de metres. Aquest lloc tan desolat i exposat es coneix com el Pla del Ginestar i està situat al bell mig de La Calma. 


Aquestes roques són d'un tipus vermellós (Busandstein) però de fet semblen blanques o grises de tan plenes de líquens com estan.

Com que les cassoletes les ha d'haver vist força gent penso en aquell moment que algú ha de saber quin origen tenen. Ho ensenyo a diferents persones, però passat el temps encara no he tret l'aigua clara de qui les va fer, ni quan, ni perquè servien.
M'afanyo a aclarir que no són en cap cas producte de l'erosió natural. A més una d'elles té tot al voltant forats més petits, repartits de manera irregular i d'uns 10 cm de diàmetre.
Recentment i amb la intenció d'ampliar la zona de pastura dels ramats, l'administració del Parc del Montseny ha arrencat una part de la vegetació que cobria aquella zona deixant una de les roques totalment al descobert.
                                                                               
Però al costat mateix resta encara una àrea d'espesos matolls entre els que sorgeix una quantitat innombrable d'apilotaments de rocs disposats de manera poc natural, que potser amaguen roques amb més forats. Semblen les restes del que podrien haver estat barraques d'artigaire ensorrades o clapers resultants de la neteja d'antics camps de patates, com els que sabem que havien existit dalt de la Calma. Enmig de tanta pedra cantelluda ens crida especialment l'atenció una de molt ben escairada.





Tot aquest conjunt de rocs apilats s'escampa per una àrea d'uns 300 m2.



No sabem quina utilitat han tingut les cassoletes però hem sentit unes quantes teories, per exemple:
  • bassetes per caçar els ocells boscans quan hi van a beure (com el cas dels Bassots, a la Serra de Prades, vistos aquí)
  • són d'origen prehistòric i servien per rituals màgics, sacrificis i ofrenes.
  • s'hi xafaven fruits o arrels de les que es treia un oli o suc que es feia servir per ungüents i remeis.
  • mesures de gra
  • morters. A mig món de distància els nadius del Big Sur de Califòrnia collien aglans de roure i les molien en morters en forma de bol excavats a la roca per fer-ne farina (1).
  • etc
Localitazació de les pedres del Pla del Ginestar A, B, C   ----->
(41º 46.357' N 2º 19.921' E)




En el mateix Pla de la Calma s'en coneixen altres casos, encara que més discrets. Destaca especialment la cassoleta de la Caseta, al costat de les ruines d'aquesta casa, en el camí que baixa de la carena cap a St Cebrià de la Mora (2).
al costat de la Caseta

Segueix una mostra d'exemples senzills observats en indrets no gaire transitats.

La de la dreta queda prop del Palà de Torruella (41º 52.030' N 1º 43.376' E), a l'altre extrem del terme de Navàs. Queda també enfilada dalt d'una roca i té restes d'una fina crosta de ciment. Al seu voltant petits forats de la mida de l'ungla. Fa pensar en la suposada finalitat de caçar ocells.

Hi ha altres blogs que també han deixat el seu testimoni inquisitiu a la xarxa sobre forats similars, com és el cas de l'Olla, a l'Alforja .

I un altre dia en veurem algunes de les que hi ha escampades pel Collsacabra i que per la seva profusió les tractarem a part.

En Francesc Roma ha suggerit que de les cassoletes del Pla del Ginestar es podrien datar a partir del mètode de liquenometria, consistent en escollir una espècie coneguda de liquen dels que hi ha presents sobre la pedra i deduir-ne l'antiguitat en funció del seu creixement. 

Pla del Ginestar

Es un mètode que s'aplica sobretot en ambients propensos als líquens, sovint àrees alpines o àrtiques i pensem que podria funcionar també en el Pla de la Calma.


Referències:
(2) aquestes i d'altres troballes interessants de tipus megalític  surten també en aquest link: http://www.casanellas.com/varis/megalits_aiguafreda.pdf
(3) Catalunya Romànica vol XI, El Bages, DIGEC 1984, p 438