Cassoletes a Tavertet

cassoleta (nº2)

Se'n coneixen a molts indrets del país, les anomenen bassetes, piques o cassoletes. No s'han de confondre, però, amb les cassoletes petites que hi ha gravades en alguns monuments megalítics, aquestes que parlem són de dimensions notables, 60 cm de diàmetre fa la de la imatge de sobre. 
A Tavertet són molt habituals, he escollit com a mostra l'espai que hi ha entre les cases de la Perereda i les Baumes, en una costa on emergeixen escampats per entre el bosc grans blocs de roca, com icebergs ancorats.

La Perereda

Les Baumes

Aquest grapat de cassoletes d'avui es pot visitar en una curta passejada a partir del PK 9.2 de la carretera de Tavertet, en el punt on hi ha una senyal de revolt pronunciat a la dreta, poc abans de la casa de Les Baumes.

D'aquest punt retrocedim unes vint passes per la vora de la carretera fins trobar un sender que s'enfila al marge. Es passa fàcilment, encara que sovint el pas està dissimulat amb branques que el barren. Al cap d'uns 15 metres de camí, al costat esquerre, ja tenim la primera roca, on caldrà enfilar-se per observar la cassoleta doble que anomeno cassoletes nº1.

cassoleta (nº1)

Presenta un disseny curiós, asimètric, de doble cavitat i amb una canaleta al mig. L'origen artificial és innegable, sembla com si allò que s'elaborés en un costat s'hagués de recollir a l'altre però desconeixem de què es tractava. Qui va explorar a consciència cada racó del Collsacabra, en Quirze Parés, comenta la possibilitat de servissin per remullar aglans, per conservar-les o fer-les digeribles pel bestiar i per les persones.

Si baixem del roc i seguim la mateixa direcció unes 50 passes més se'ns creua un corriol que seguint-lo cap a la dreta uns 30 m ens porta al peu d'un pi amb la soca permanentment arrebossada de fang pels senglars que venen a gratar-se l'esquena. Arran del pi hi passa un caminet que planeja, el seguim primer cap a l'esquerra uns 50 m fins a la roca nº2.
Aquesta presenta una mena d'esgraonets per pujar-hi i al capdamunt hi ha la cassoleta que veiem a la imatge de capçalera, amb el tipic regueró lateral, com un morter.

Tornem al pi i ara seguim de pla, tot recte. Poques passes després del pi, al costat de sobre i a l'esquerra, hi ha una roca partida que si anem amb nanos els hi agradarà explorar per descobrir el corredor que s'hi amaga. És el punt nº3 del mapa.

cassoleta (nº 4)

corredor (nº 3)

A unes 85 passes del pi el camí es bifurca, seguim per l'esquerra.  
Després de la bifurcació, a uns 15 m, hi ha una bifurcació menor, el camí puja cap a l'esquerra, però primer ens enfilem al marge i anem a buscar la llisa pendent de la roca. Un cop al damunt veurem la silueta allargada de la nº4.
Per arribar a la nº 5, que queda un xic amagada, cal tornar al camí i seguir-lo en lleugera pendent unes passes més fins el punt que gira cap a ponent, llavors a sota i a la dreta endevinarem un rengle de parets molt desfetes i una alzina coberta d'heures que es recolza en una roca no gaire gran. Al damunt i sota l'ombra hi ha la cassoleta, descoberta gràcies a la intuïció del meu soci Gerard. Fa uns mesos ni tan sols era visible, la vàrem buidar de terra i arrels però podria tornar a tapar-se de fullaraca molt aviat.

cassoleta (nº6)

La nº6 la deixo a la vostra perícia, queda per sota el camí quan aquest ja ha girat decididament en direcció oest. Es fàcil que les fulles d'alzina la tapin parcialment

No seria d'estranyar que per la mateixa àrea n'hi hagués d'altres. No gaire lluny n'hi ha una al costat del camí que va dels Bugaders a la Balma de les Piques i una altra a sobre el Cap del Gat. Aquestes dues, que ja vaig mencionar a l'entrada del Puig de les Baumes, figuren en el mapa de més amunt amb els nº 7 i 8.

cassoleta (nº7)

Igualment podeu trobar-ne més si cerqueu els indrets de Tavertet que fins ara han sortit en aquestes pàgines, per exemple n'hi ha a les Roques del Miolar o a la punta del Garballó. 

La de la imatge de l'esquerra està sota la pista que va de la Corbera al Noguer, mirant cap el Barret d'en Perereda.

Totes queden en punts enlairats i no sempre són d'accés senzill, això fa suposar que no eren simples bassiols destinats a recollir aigua pel bestiar.

S'ha dit d'aquestes cassoletes que són treballs del Neolitic o de l'Edat de Bronze. Aquesta opinió es basa sobretot en que a Tavertet hi ha dolmens i coves on s'han trobat força restes d'aquella època.
Però al Collsacabra s'han trobat també restes ibèriques, romanes, medievals i modernes. Penso, per tant, que mentre no s'hagin estudiat amb rigor, totes les opcions continuen obertes.