Balma i 'cova de forn' dels Racons

Sota una bonica balma allargada, en una raconada obaga de la Riera de Merlès, s'estenia la casa dels Racons amb les seves dependències. Actualment es mostra amb el mur de la façana principal restaurat però sense més canvis. La vivenda disposava de planta i pis amb una alçada total d'uns 5 m. Resseguint tota la balma veurem encara més parets, encaixos a la roca i una llarga regata al sostre que delimita la zona de regalim d'aigua i que evitava que aquesta entrés cap dins.

Apareix citada per primera vegada el 1793 en relació amb la parròquia de Lluçà. Si havia existit en aquest mateix indret algun hàbitat anterior al s XVIII ho desconeixem. Però a l'extrem nord, lleugerament enfilada, hi ha una doble cavitat que ens ha cridat l'atenció.

Es tracta d'un possible 'fornot' o 'roc foradat', tal com s'han anomenat aquests estranys forats que apareixen en diversos llocs de la nostra geografia i als que ja vaig dedicar unes pàgines fa un temps. Per la seva aparença i dimensions és un cas molt semblant a algun dels altres casos que hi ha documentats, tant al Maresme, com a l'Empordà, al Bages o l'Anoia. (veure Fornots, coves sepulcrals i anacoretes I, II i III).
De les dues cavitats la més gran es troba actualment arran de terra, un forat d'uns 60 cm de diàmetre s'eixampla a l'interior fins els 90 cm d'alçada i 120 cm de fondo. El sostre té forma de cúpula i el terra és més pla i lleugerament inclinat cap enfora. La cavitat superior és més petita, d'uns 50 cm de fondo per 45 cm d'alt. 

Roc foradat de la Balma dels Racons (Lluçanès)

Caldria un estudi per escatir correctament la seva funció, no hi trobem però senyals evidents d'haver estat excavades artificialment i costa imaginar-se un ús eremític com s'ha dit d'altres casos, sembla potser més acceptable un ús primitiu com a cova sepulcral. Podriem recòrrer també a la teoria d'una simple erosió geològica de tipus alveolar com defensa des de la Universitat de Girona l'equip de Carles Roqué en relació als casos del litoral. Malgrat tot salta a la vista la seva similitud amb el Fornot de Cal Sanç de Seguers, amb la Foradada de Vallromanes, la Cova Sa Tuna, la Cova dels Moros, la Tuta de la Soleia, el Roc foradat de Cal Milhomes i amb la Cova de Mas Rissec (compareu sinó les imatges). Val a dir que el material de la roca on es troben no és pas el mateix i en canvi, és inevitable pensar que estem davant del mateix fenomen, es tracti del que es tracti.

Cova de Mas Rissec (Empordà)

L'accés no és gaire complicat. Des del punt on la nova carretera de Gironella a Prats de Lluçanès talla la Riera de Merlès cal prendre la direcció N resseguint la vall fins un trencall que prendrem a la dreta indicat La Solana/Cal Tomàs/Vall de les Botes. Un cop recorreguts 1.3 km de pista passarem pel costat d'una granja i 100 m després, un camí barrat als vehicles ens portarà, al cap de 300 m més en direcció SE, a la Balma dels Racons.