El 'fornot' de Navel

Cavitats com aquesta picades artificialment en una roca n’hi ha a diverses bandes del país, encara que la majoria s'han divulgat només a nivell molt local.

Aquesta pàgina d’avui continua doncs aquell intent d’inventariar-los que vaig iniciar amb les entrades titulades Fornots, coves sepulcrals i anacoretes I, II i III, a les que us trameto si en voleu tenir una impressió prèvia. 

El de Navel és un fornot o roc foradat, com se’ls coneix popularment, que no he trobat publicat enlloc i que no és ni tan sols conegut pels habitants de Navel, tot i que està situat molt a prop de la carretera que va de Cardona a Serrateix, dins una àrea on n'hi trobem alguns altres (Sant Serni, Tuta del Pla del Llop, Tuta de la Soleia, Cova del Lladre, Coromines).

Es troba en una roca aïllada mostrant senyals de l’eina que es va fer servir per buidar-lo. La roca té una forma curiosa, però no s’hi veuen altres marques ni relleus. Es del tipus més simple, una concavitat artificial amb una amplada de 1.80 m per una alçada de 1.40 m i una fondària màxima de 0.60 m, que el fan similar a alguns exemples poc fondos com els de Collet de Pastors o el Clot del Riquer. Aquest tipus contrasta amb d’altres més grans i oberts ran de terra, que havien servit d’habitació com la Cova de Can Nadal o la Tuta del Pla del Llop, però n’hi ha també d’enlairats, com la de cal Milhomes, n’hi ha que havien tingut porta, n’hi ha annexes a habitatges, etc.. Igual que alguns podrien haver servit de sepulcre i altres en els que, en canvi, no hi ha prou base per asseure-s'hi.

Tot plegat genera molts dubtes. La tesi que els relaciona amb oratoris d’un cristianisme primitiu sembla més insegura després dels treballs realitzats a Cal Pepa. En Jordi Gibert i en Cris Folch, que van excavar aquell jaciment, es decanten per una funció més prosaica, relacionada amb tasques quotidianes de tipus agrícola, com ara magatzems de gra, fresqueres o similars.

També se m’ha passat pel cap la possibilitat de que servissin per encabir ruscs d’abelles. La idea prové de que el nom de Seguers (indret de la Segarra on hi ha un cas de roc foradat amb restes d’un hàbitat al costat) és també el nom que prenen la sèrie d'armariets que a moltes cases servien justament per tenir-hi ruscs d’abelles i obtenir mel. Però per verificar aquesta pensada caldria trobar exemples similars a Europa o el Mediterrani de ruscs guardats expressament en forats d'aquesta mena, cosa de la que per ara no tinc constància.

Servís pel que servís potser en el lloc on ara hi ha aquest roc hi havia en altres èpoques una cruïlla de camins. Per l'immediat nucli de St Vicenç de Navel passava una de les antiquíssimes rutes de la sal, que des de Cardona s’estenien en totes direccions, la que passava per aquí s'endinsava en el Berguedà resseguint la riera de Navel i encara es poden identificar avui alguns trams, coberts per la pinassa, amb la marca de les roderes gravades a la roca pel pas secular dels carros.

Per trobar el roc cal entrar trenta passes dins el bosc des d’un revolt de la carretera, a uns 200m a l’O de St Vicenç de Navel, just per on corre la divisòria entre el terme de Cardona (Bages) i el de Viver i Serrateix (Berguedà).

Coordenades: 41º 56.335' N  1º 43.151' E