17 de maig de 2013

Fornots, coves sepulcrals i anacoretes (III)

Roca Foradada de Vallromanes

Els rocs foradats que avui veurem, ubicats a la Serralada de Marina, a l'Ardenya o al Cap de Begur, són del tipus cova. Amb aspecte de forn o no, a dintre hi caben ben bé una persona o vàries. A l’àrea de la Serralada de Marina hi ha alguns exemples molt coneguts però summament interessants: la Cova de l’Ermità i les Roques Foradades de Can Gol, de Can Planes i de Vallromanes. Val la pena descobrir-les tot passejant (1).

entrada a la Cova de l'Ermità (can Nadal)

Cova de l'Ermità (can Nadal)

plat de molí de la Cova de l'Ermità (can Nadal)


Cambra megalítica de can Nadal i porta-llosa

Roca Foradada de Can Gol


Roca Foradada de Can Planes



Roca de l'Escorpí

Roca Foradada de Vallromanes


Els primers estudiosos d'aquests forats van tractar dels que estan prop del litoral empordanès, per ells eren coves sepulcrals de la mateixa època que els megàlits que abunden per la comarca. Les primeres cites són de la Cova Sa Tuna per en Francesc Martorell l'any 1879, des de llavors diferents arqueòlegs de renom han comentat alguna de les conegudes quatre coves: Sa Tuna, Cova dels Moros, Mas Rissec i Ses Felugues. Es diu que són sepultures hipogees del Calcolític (a cavall dels mil·lenis III   II a. C.), tot i que segons sembla no s'hi ha trobat mai cap os ni resta d'enterrament.

Cova sa Tuna

interior de la Cova sa Tuna




menhir de can Llaurador


Un valuós manual, Dòlmens i Menhirs, 48 monuments megalítics del Baix Empordà, el Gironès i la Selva, ens diu a la p 20: Cal esmentar que la de La Tuna presenta al davant de l'entrada un solc on aniria encaixada una llosa-porta circular, mentre que la del Mas Rissec conservava fins a principis de segle una tapa d'aquestes característiques (segons A. Klaebisch), avui dia desapareguda. Sí que es conserven encara al Mas Rissec uns encaixos a la roca que deuen d'ésser el sistema de subjecció d'aquesta llosa-porta
Pel que hem pogut veure in situ, aquests solcs són també presents en altres forats com el de can Nadal, al Vallès, o a la Cova del Lladre, a Navàs, ben lluny de l'Empordà.

el turó de la Cova dels Moros (forat a la dreta)

Cova dels Moros


Castell de Solius o de la Roca

Si m'heu seguit fins aquí haureu vist com la idea d'un ús sepulcral prehistòric i la d’eremitori medieval es van alternant constantment. Al peu de la Cova dels Moros llegim un rètol de l’Ajuntament de Sta Cristina d’Aro que diu: No es coneix amb certesa ni la cronologia ni la funció d'aquesta cova artificial, ni tampoc s'hi ha trobat cap mena de material arqueològic associat. Hi ha qui diu que és una cova sepulcral de final de l'edat de bronze, altres opinen que s'utilitzava d'habitació i com a magatzem de gra. Estudis recents semblen indicar que aquesta cova podria tenir un origen medieval lligada a l'ocupació del castell de Solius, situat a llevant de la cova.

Cova de Mas Rissec

interior de la Cova de Mas Rissec


Per acabar-ho d'arreglar, al debat s'hi han afegit també els geòlegs. Carles Roqué i el seu equip, de la Universitat de Girona, van publicar un article en una revista alemanya especialitzada (Zeitschrift für Geomorphologie) on "es revisa l'origen de les vuit coves suposadament artificials en roques de granit situades al nord-est de la Península Ibèrica. Encara que les característiques humanes estan presents en quatre de les coves, tenen poca significació morfològica, pel que la seva imputació es torna a avaluar sobre la base d'una anàlisi geomorfològica i de gènesi per taffoni..."
Els taffoni són cavitats poc o molt esfèriques que es formen per la dissolució natural de material intern. Els autors de l'article volen dir que són forats provocats per l'erosió, tot i que només es refereixen als quatre casos de l'Empordà i als quatre de la Serralada de Marina, tots ells excavats en granits. Sembla que prescindeixen però de la resta de casos de la Catalunya interior, oberts en roca tipus gres. En qualsevol cas no neguen l'acció humana en quatre dels forats, fet indiscutible que salta a la vista, però la minimitzen al considerar que els homes ja van aprofitar forats preexistents per conformar-los a conveniència.


Les 2 coves de Ses Felugues


La forma de Ses Felugues (imatge de la dreta) s'escapa de l'habitual dels fornots i ens recorda formes d'erosió familiars, compareu-les sinó amb un forat no gaire gros que hem vist al costat de la Cova del Moro (a l'esquerra).

Podria acabar dient que els rocs foradats o fornots han tingut una vida molt llarga: nascuts de l'erosió, haurien estat convertits primer en sepulcre, fa 4000 anys, i desprès altar cristià, fa 1000 anys. Però segurament encara no ho sabem tot
Una de les guies de més avall afirma que com aquests sepulcres de l'Ardenya i de Begur no tornem a trobar enlloc més de Catalunya. Una altra guia diu: Se'n coneixen vuit a tot Catalunya... Afirmacions d'aquesta mena són les que m'han motivat a fer en aquestes III entrades un recull ampli de vint-i-set exemples i compartir-lo amb vosaltres.

Referències:
(1) A.Triquell: Parc de la Serralada Litoral, Ed. Piolet, 2012
(2) blog Maresme Medieval 
(3) J. Tarrús i altres, Dòlmens i Menhirs, 48 monuments megalítics del Baix Empordà, el Gironès i la Selva, Carles Vallès ed., 1990

Cap comentari:

Publica un comentari