1 d’agost del 2016

Molins de Vent (IV): l'Empordà


Amb la imatge del molí de vent de Portlligat enceto el que serà el darrer capítol sobre els molins de vent de Catalunya. Els de l'Empordà presenten tots un estil constructiu similar, de figura troncocònica, amb parets de pedra lligada amb calç i un sostre postís de fusta o capell, que podia girar arrossegant les antenes amb el seu eix i encarar el vent que convingués. Amb aquest sistema s'evitava bastir una bateria de molins independents cadascun orientat cap a una direcció diferent, opció emprada en altres contrades. Però per contra en els nostres molins les cobertes giratòries resulten més vulnerables i això no ha ajudat a que es conservin.

Portlligat (Cadaqués)


Es un bonic exemplar fet amb lloses de pissarra i situat en un marc incomparable: una carena amb vistes sobre Portlligat, a prop de la casa d'en Dalí. Es troba dins una finca privada, però es pot veure des del camí des Molí d'en Joaquim Gay, que surt de l'Avinguda St Baldiri. 
Altres molins van existir antigament a Cadaqués, en un gravat de Beaulieu titulat Cap de Quiers en Catalogne, que mostra el setge de Cadaquès pels francesos l'any 1655, hi surt dibuixat un molí de vent a la Punta d'en Perefet.


El Port de la Selva
Des de la carretera de la Selva de Mar, abans de travessar la riera cal baixar fins a la llera i continuar per un camí a la dreta. L'estructura del vell molí de vent es troba a tan sols 150 m de la carretera, al mig d'un ermot ple de figueres de moro. L'edifici es conserva en bon estat.


Torre del Vent (Palau-saverdera)


Es troba dins els límits del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, elevat dalt d'un turó al N de Roses i al S de Palau-saverdera. Com en altres exemplars les parets són d'un gruix imponent i el sostre és de volta de canó. El seu estat de conservació és força acceptable. Coordenades: 41º 17.515' N 3º 8.003' E


La Torre (Llançà)
L'any 1643 a Llançà, en un moment de creixement de la població, es va autoritzar la construcció d'aquest molí que havia d'incloure també una sèrie d'elements defensius, d'aquí vé la seva aparença i el seu nom. Però a partir del s XVIII va deixar de ser molí i es va convertir en habitatge. Tant la plaça com el carrer on es troba porten el nom 'de la Torre'.


Garriguella


A prop de la carretera que uneix els dos nuclis de Garriguella hi ha una edificació de pedra fosca amb les obertures emmarcades de maó vist i dues torres integrades a la construcció. Es un antic molí de vent que actualment fa de restaurant. Degué ser construït durant el segle XVIII tot i que hi ha qui pensa que és més antic. 
Les aspes postisses no s'assemblen a les originals, habitualment les antenes eren de fusta amb unes ales fetes de tela de lli i sobresortien d'una coberta punxeguda, no de la paret. Pel que fa a la resta l'estat de conservació és força saludable.


Puig Rossell (Calonge)
Tot i formar part d'una economia rural els molins estan entre els més antics ginys mecànics i dinàmics del quefer industrial. Això és especialment cert en el cas dels hidràulics però als eòlics també els hi toca seva part d'importància, encara que van arribar més tard. 
Desconec quin és el molí de vent més antic de l'Empordà però al veí Rosselló, on els casos són molt semblants, es va autoritzar la construcció d'un molí de vent ja en l'any 1337. 


Tot i que la majoria dels que avui podem veure d'empeus són del s XVIII o del XIX, com el de Puig Rossell, que té la data gravada a la llinda: 1833



Penso que la restauració de molins de vent aporta una nota d'encant al paisatge. I no solament afegeixen un atractiu turístic, són també una barreja força il·lustrativa d'arquitectura i enginy . Entre els meus candidats a una restauració merescuda hi ha aquest esvelt exemplar, situat en un punt enlairat de Calonge obert a àmplies vistes i d'accés molt senzill, només cal pujar el carrer Isabel Vila, que surt de la carretera de La Bisbal. 


L'element arquitectònic més destacable de l'edifici és el sostre en cúpula que separa la planta baixa de la sala de moles.


Generalment el moliner es cobrava la feina quedant-se una part del gra que li portaven per moldre, per exemple una cinquena, però el rendiment d'un molí de vent era més aviat migrat i per tant difícilment el moliner es podia fer ric. La saviesa popular i els refranys ja ho deien: 'Pescador de canya i moliner de vent, no és a cal notari per fer testament'.


De lluny costa distingir quines d'entre el grapat de torres que s'aixequen prop de la costa són molins i quines són torres defensives. Les darreres són les que més abunden i amb diferència perquè en algunes èpoques, sobretot durant els s XVII i XVIII les incursions pirates eren un perill real, la més sonada el saqueig de Palamós l'any 1543. Es comprensible doncs que algunes construccions canviessin de paper segons les necessitats: torre defensiva, molí o far. A Palamós encara es conserva el topònim de Puig del Molí de Vent, on ara hi ha uns aparatosos búnquers de la Guerra Civil, indici clar de que els llocs aptes per molins ho eren també per a la defensa. Igualment l'indret on ara hi ha el far de Palamós es coneix com Sa Punta des Molí.

Sant Feliu de Guíxols


Qualsevol que passegi per dintre de St Feliu i s'arribi fins el Parc de les Eres veurà la torre del parc, un antic molí de vent amb un coronament modern. Però encara hi ha més exemples per les rodalies. Ocupant el cim del Puig de les Forques, a llevant del port, hi ha les restes d'un molí bellament situat, amb boniques vistes cap el mar.


Puig del Molí de Vent (Castell-Platja d'Aro)


Es troba dalt d'un turó cobert de pins, a 56 m d'altitud. Es una construcció modesta, comparable a la del Puig de les Forques o a la de Palau-saverdera. L'accés es pot fer des del carrer Eroles, a prop del Club Tenis d'Aro, coordenades: 41º 48.188' N  3º 2.836' E


Per acabar he de dir que m'ha estat molt útil la consulta de la pàgina quinalafem.blogspot.com pels gravats antics que mostra 
i també el llibre Les moulins à vent des Pyrénées-Orientales, del rossellonenc Francis Noell (els darrers anys al Rosselló s'ha manifestat un cert interès pel tema i s'han restaurat els molins de vent de Cotlliure i de Claira, als que segurament en seguiran d'altres).