12 d’agost de 2013

Àngel Guimerà: indrets i personatges.




Amb el nom de "La Renaixensa" es va publicar a cavall del XIX i del XX un diari de caire conservador i catalanista impulsat per dos amics: Pere Aldavert i Àngel Guimerà. Els articles periodístics del primer avui són poc recordats, en canvi d'en Guimerà tots coneixem com a mínim Terra Baixa o Mar i Cel. En Guimerà ja va ser en vida un escriptor d'èxit i la seva obra va traspassar fronteres. S'ha dit que el Nobel de l'any 1904 l'havien de compartir el poeta provençal Mistral i en Guimerà, però la política va intervenir i enlloc de l'autor català el premi va anar a raure a un ex-ministre, Echegaray, amb uns mèrits molt discutits.

En Pere Aldavert l'any 1896 va enllestir en el poble de Matadepera, on estiuejava, la casa que havia encarregat a l'arquitecte Bassegoda, en el que llavors era l'inici del carrer St Joan i que ara porta el nº 28. En aquella casa hi feia llargues estades també en Guimerà, on hi va escriure alguns dels seus arguments. Per exemple el nom de l'obra La Baldirona està pres de cal Baldiró, a la plaça del poble i el drama Maria Rosa va néixer de l'ambient de Cal Quistó, la casa on es repartia el salari dels peons caminers que construïen la carretera entre Sabadell i Matadepera
Ni Aldavert ni Guimerà es feien estranys a la gent. Aldavert va comentar en alguna ocasió als seus veïns d'on Guimerà havia tret algun dels personatges de Terra Baixa. Per exemple en Sebastià estava inspirat en un parent seu d'El Vendrell.


La Barata era el nom d'un antic hostal del Camí Ral de Barcelona a Manresa, al peu de St Llorenç del Munt. Actualment queda al costat de la carretera de Terrassa a Talamanca. A finals del XIX era també una important masia amb una gran extensió de terreny i una família procedent de Ribes de Freser, Josep Viñas i Rosa Oriols, coneguts d'Aldavert i Guimerà, n'eren els masovers. Aquells anys hi feia de pastor un home força treballador i de posat un xic innocent anomenat Llobet. Segons una versió local el tarannà d'en Llobet acabà inspirant en Guimerà el seu Manelic (1).


De totes maneres Terra Baixa adquireix tota la seva força i significat al prendre per escenari el Pirineu i concretament l'entorn de QueralbsA l'obra es mencionen Núria, els gorgs de Carançà, el Tretzevents,... Als personatges els hi escau perquè és un terreny tradicionalment vinculat als pastors i a la vida dura de la muntanya, que emmarca perfectament el rerefons tormentós que assetja el protagonista i també perquè l'obra desenvolupa una al·legoria entre la innocència de la muntanya i la corrupció (baixesa) de la terra baixa.


Segons una altra versió, la més estesa i acceptada, Queralbs no seria tan sols un escenari. En Manelic i la Marta haurien estat en realitat el Jaume i la Margarida Constans i els fets s'haurien esdevingut, amb pinzellades més o menys semblants a l'obra, a la Casanova, una casa que queda a la dreta de la carretera de Ribes a Queralbs i on actualment s'hi fa turisme rural. En Jaume era fill del Serrat, un poble proper, i la Margarida de Fustanyà.
En Guimerà potser va tenir notícia d'uns fets ocorreguts a la Casanova a arrel d'uns Jocs Florals en que va visitar Ribes de Freser i a més, per qüestions de salut, hauria estat en contacte amb el doctor Soler d'aquesta localitat que n'hi hauria pogut fer cinc cèntims (2).


Les obres de Guimerà avui són clàssics universals que es representen força sovint. Prova de la seva universalitat és que s'han traduït a un munt de llengües i en el seu moment se'n van fer òperes i pel·lícules. Apart dels films de casa nostra, en Cecil B. DeMille també va filmar el 1916 una versió de Maria Rosa a Hollywood, molt abans de dedicar-se a les superproduccions com Cleopatra o Els deu manaments.
De Terra Baixa se'n va fer igualment un film rodat a Cuba anomenat Marta of the Lowlands, i una òpera alemanya: Tiefland, que s'allunya de l'original al fornir-se dels tòpics més suats i tronats que un alemany pot tenir sobre Catalunya, Espanya o qualsevol territori al sud dels Pirineus: hi surten gitanos, balls de flamenco i un Manelic amb el nom canviat per Pedro.


No us penseu que aquest rètol del Romea de l'any 2009 (un Manelic convertit en immigrant i interpretat per Babou Cham) presenti la cara més fosca de Terra Baixa:
Leni Riefenstahl, dotada d'un sentit artístic innegable, enamorada de la muntanya, escaladora i admiradora de la nova Alemanya de Hitler es va convertir en la realitzadora per excel·lència del cine de propaganda del règim nazi. Abans d'acabar la guerra, atreta per l'al·legoria de l'obra, va voler filmar la seva pròpia Terra Baixa, amb les muntanyes del Tirol de rerefons i on ella mateixa interpretava el paper de Marta. Una Marta atrapada entre la muntanya que simbolitzava la concepció dels seus ideals i la contraposada mesquinesa de la societat. Enlloc de partir del drama original es va agafar al llibret de l'òpera dels tòpics. També la va titular Tiefland i, naturalment, hi va voler incloure alguns gitanos, però la majoria d'ells es trobaven en camps de concentració.

Acabada la filmació, els improvisats actors de raça gitana que hi havien participat esperaven que per la seva col·laboració es deslliurarien de la deportació, però hi van ser retornats i molts van morir a Auschwitz. Riefenstahl es va veure així implicada en les baixeses que ella idealment aspirava a defugir. Acabada la guerra va ser absolta en diversos processos però la seva labor quedà estigmatitzada de per vida. Continuà activa fent reportatges fotogràfics de tribus africanes i de submarinisme i va morir el 2003 a l'edat de 101 anys (Es diu que Hollywood vol portar la seva biografia a la pantalla i la interpretaria la Jodie Foster).
Poc deuria preveure en Guimerà, quan passejava per Matadepera, que l'ombra de la seva obra planaria cinquanta anys més tard sobre aquesta nova Marta que s'havia deixat entabanar per un llop tan gros.

A la propera entrada donarem una ullada al món dels pastors de Queralbs, els de debó.

Aquesta pàgina la dedico a l'amic Llorenç Soldevila i a l'equip de www.endrets.cat

Referències:

(1) L'onze de novembre del 1983 en Manel Camps va publicar un article al Diario de Sabadell que es titulava: 'Maria Rosa': De Matadepera a Hollywood, que recolza la tesi de la Barata com a inspiració de Terra Baixa.

(2) L'Anna Capdevila va ser premiada el 2008 amb el Gerbert Trivium per un treball escolar de recerca titulat Terra Baixa. Realitat o ficció? on desenvolupa els lligams de l'obra amb el Jaume i la Margarida Constans.

Cap comentari:

Publica un comentari