7 de juliol del 2013

Avingudes de pedra, recs d'aigua


No massa lluny d'Alpens però ja dins el terme de Lluçà s'aixeca, voltada de camps, l'antiga casa de Cerdanyons, del s. XVI. A poca distància, on hi havia l'Horta de Cerdanyons, hi trobem uns rengles de pedres dretes que criden l'atenció tant per la seva disposició com per seva mida. N'hi ha més d'un centenar, alguna d'elles arriba al 1,3 m d'altura i 0.9m d'ample, amb un pes de més de 600 kg. Van requerir, per tant, d'un bon esforç per ser mogudes i han fet gratar-se el cap a més d'un arqueòleg que s'hi ha apropat (coord. 42º 06' 14.00" N 2º 06' 12.00" ).


S'hi arriba per la pista que surt del km 14 de la carretera d'Alpens. Després de passar per La Vall continua direcció S. per davant de Cerdanyons i quan comença una lleugera baixada, després de la bassa, la pista talla un dels rengles de pedra i travessa pel mig tot el conjunt.




Aquestes fileres de rocs emmarquen una parcel·la herbada orientada de N. a S. i que havia estat àrea de conreu. Aquest espai fa uns 50 m de llarg per 23 m d'ample pel costat N. i 37m d'ample pel costat S. La vora S. és la única on no hi ha pedres dretes, només fa un marge que anivella el terra. La vora E. és una línia recta de pedres ara dretes, ara amuntegades, que es veu una mica desdibuixada perquè la vegetació del bosc la cobreix parcialment.



La vora O. és el rengle més llarg i més destacable, la mateixa filera a la banda N. fa un revolt i tanca el terreny, formant alhora un 'mur' d'uns 70 m de llarg que separa la parcel·la anterior d'una 'avinguda' tota de pedra pelada, com si fos escombrada pel pas continuat de ramats. Però curiosament en el mapa de camins ramaders del Lluçanès no hi consta cap carrerada que passi per aquí (J.Torras, J.Salvans, J. Corominas: Els Camins ramaders del Lluçanès, Associació Solc, 2000).



A primer cop d'ull sembla una construcció megalítica prehistòrica però penso que cal anar a una explicació més prosaica. En aquest sentit si el tros de terreny herbat era l'horta de Cerdanyons i pel costat havia de passar un camí ramader, avui oblidat, potser convenia separar les dues parts amb un rengle de rocs tan aparatós com aquest.
------------------



Un indret que m'ha fet pensar en la construcció anterior es troba prop de Trulls (Viver i Serrateix), casa que té integrada entre les seves dependències el que havia estat una capella d'origen romànic dedicada a St. Miquel.
A Trulls s'hi arriba per un trencall indicat a la carretera de Navàs a Viver. A 300 m al S. de la casa i a 130 m a la dreta de la pista d'accés es troba una mena de calçada de roca pelada flanquejada per voluminoses pedres i que s'estén al llarg de 170 m., orientada primer de S a N però que gira en acusada direcció NE a mig recorregut (coord. 41º 55' 38.00" N 1º 51' 01.77" E)


El més curiós és que aquest ample camí no és pròpiament un camí, sinó que es va tancant progressivament. Pel costat S. fa gairebé 10 m de banda a banda, quan fa el revolt ja només fa 3 m i continua estrenyent-se fins a fer-se impassable i desaparèixer entre la vegetació arbustiva. Quin sentit té?


Una hipòtesi és que aquesta estretor progressiva servís per comptar el ramat al seu pas pel tram final. Una alternativa és que fes de recollidor d'aigües, però no hi he vist cap font ni la pendent del terreny sembla l'adequada. 
En qualsevol cas l'explicació definitiva tan pel que fa a Cerdanyons com pel que fa a Trulls queda pendent, s'accepten propostes.

Afegit el 25 de setembre de 2014:

Finalment m'arriba un comentari de la Txell Fernàndez, de Trulls, a qui li agraeixo la seva rotunda claredat. A més, aprofito per modificar el títol de l'entrada.

He llegit l'entrada al teu blog de dia 7 de juliol de 2013 que s'anomena 'Ignotes avingudes de pedra'.
Et desvelo la incògnita sobre Trulls, no és cap camí, ni res per comptar el ramat, sinó que tot el voltant de Trulls i els seus camps està ple de recs per aprofitar l'aigua de pluja de totes les vessants que van a parar a petites basses on allà s'emmagatzemava l'aigua. Les fotos que has realitzat són d'una antiga bassa que emmagatzemava l'aigua de tot el vessant est de Trulls.
La pendent que dius que no es veu, és una pendent molt poc pronunciada, però que amb els kms que hi ha de canals d'aigua és suficient per a poder fer que aquesta corri fins el lloc que els interessava.
Atentament
TXELL

Es cert que a la zona hi ha altres murs de caire semblant que encaixarien amb l'explicació de la Txell, per tant accepto de grat renunciar a la meva hipòtesi inicial. De fet el suposat camí és una part d'una obra de més envergadura i encara més interessant.
Esbandits els dubtes sobre el cas de Trulls, és probable que a Cerdanyons es tracti del mateix, per que, com ja he dit, al costat de l'avinguda de pedra hi havia l'Horta de Cerdanyons i poc més amunt es conserva una petita bassa, tot plegat relacionat amb l'aigua.


3 de juliol del 2013

La mina de La Vall (Alpens)

la Vall

Als peus d'Alpens s'estén la propietat de la Vall, una casa documentada des del s XVI. Estem a la capçalera de la riera Gavarresa, un dels cursos fluvials importants del Lluçanès. Entre la casa i el poble hi ha el Quintà de la Vall, nom que rep un camp que havia estat de conreu però que actualment serveix de pastura pel bestiar i que té la particularitat de ser recorregut sota terra per una curiosa construcció que vol canalitzar les aigües de la pluja que baixen per un rec, que de no estar soterrat partiria el camp en dos.


Quan es va fer l'inventari del patrimoni cultural del Lluçanès aquesta interessant mina de la Vall va passar desapercebuda, però val la pena reivindicar-la, ara que encara es troba en bon estat. En Joan M. Vives ja en va publicar una primera ressenya l'any passat (aquí). Fa gairebé 170 m de llarg per 1 m d'alt i 0.8 m d'ample. El que no hem pogut aclarir és la data de construcció. O les dates, perquè segur que no es va fer en quatre dies.


                respirador                                          

En determinat punt del recorregut subterrani apreciem que el sostre canvia per passar de tenir una volta feta amb pedres a un sostre pla fet amb lloses. De tant en tant una obertura a l'exterior hi deixa entrar la llum. Les obertures o respiradors s'obren a distàncies irregulars de 35, 44 i 21 metres pel mig del quintà i estan protegides per un reixat rudimentari, visible des de lluny.
En Ramon de la Vall ha comentat que per alguna de les quatre obertures alguna vegada hi havia caigut un vedell que havia sortit sa i estalvi per la sortida de la mina.

vista del Quintà de la Vall des d'Alpens

Abans d'arribar a la mina l'aigua hauria de còrrer per un rec que comença just a sota del poble, però actualment està molt abandonat, arbres i arços el tapen, de manera que quan plou l'aigua es desvia planerament pel camp i només una escadussera quantitat acaba dins la conducció.
L'aigua surt finalment a la superfície entre una espesa mata d'arços per dessota de la pista que condueix a la casa. Aquestes aigües inicien llavors un torrent que al cap de poc forma una petita cascada a la Balma de la Vall, una balma que havia estat utilitzada de refugi, ho testimonia encara un tros de paret fet per anivellar el terra.