24 de maig de 2015

El Colomer del Bertran


Avui m'he encaminat cap un dels colomers més oblidats i curiosos del país, el colomer de cal Bertran. Durant la curta excursió m'esperen altres al·licients tant o més remarcables, el principal és sens dubte la tranquil·la bellesa del riu Muga, que poc tros més amunt fa de frontera entre els estats francès i espanyol i que condueix les seves clares aigües entre espectaculars fondalades de l'Alta Garrotxa.


Surto, doncs, d'Albanyà (Alt Empordà) per la pista, en part asfaltada, que porta al Coll del Bassegoda i aparco en el punt on la pista es separa de la Muga per remuntar el torrent de Pincaró. A l'altra riba es divisa la casa de la Molina, m'hi dirigeixo tot descalçant-me per travessar el riu, la finca està tota voltada de tanques però avui es pot passar per un senderó que segueix la vora del riu amunt (direcció N.) fins a retrobar el camí original, que continua de pla. A l'indret dit les Mallorques el caminet puja allunyant-se del curs de l'aigua i surt a una pista que baixa de nou fins arribar a les proximitats de la casa i del Pont de Can Bertran, de tres ulls, amb una placa de ciment que diu Pont fet per Ysidro Bertran 1894.



Travessat el pont cal prendre el camí de l'esquerra, direcció S. Al cap de poc surto als camps herbats del Serrat, que envolten un turó no gaire alt ple d'alzines, dalt de tot hi ha el Colomer del Bertran.


Crida l'atenció d'aquesta construcció cilíndrica la seva situació aïllada i la disposició en espiga de les pedres exteriors. 


Té una obertura en forma de finestra, actualment engrandida, que mira cap el N, tot sembla indicar que al costat oposat hi havia una entrada, però ara és un esvoranc que amenaça arruïnar tota la construcció.



L'alçada interior és de 2.60 m i el diàmetre de 2.15 m, més el gruix de les parets que fa 53 cm. La finestra originalment era de 67 per 52 cm.
Es poden comptar 5 fileres d'espais pels coloms, els de les dues files inferiors i la de més amunt són de tipus quadrat, mentre que les dues del mig són de nius triangulars.
Les pedres estan lligades amb morter i el sostre mostra la petja d'un encanyissat que es va fer servir en el moment de donar-li la forma d'una lleugera volta. Enmig d'aquest sostre hi ha un forat rodó, ara tapat amb rocs i un travesser de fusta, a més d'un gran tros de ceràmica de color gris fosc.


Visitat el colomer val la pena arribar-se fins a l'altre extrem del camp, punt on en el mapa llegim Colomer del Serrat.


Aquest altre colomer és una estructura estranya, fa 7.80 m de llarg per 2.50 m d'ample (mides exteriors), per 1.90 m d'alçada el tros més alt. Però no es conserva sencer ni es pot veure on hi havia l'entrada. L'enderroc ha caigut i l'ha omplert totalment, tot i així s'endevinen 4 o 5 dels forats per coloms que permeten creure que realment era un colomer. L'obra està feta amb pedra seca, sense morter i amb rocs cantelluts, curiosament no està obrat en espiga, contrastant clarament amb el colomer de Bertran i amb les abundants parets de l'entorn més proper.


Del poblat o castell que hi havia en aquest indret he trobat tant sols una tímida referència que parla de la vila Castiliani, documentada el 957 i que podria ser fins i tot d'època visigòtica. Una obra cabdal com la Catalunya Romànica no en diu res, però les abundants parets que trobem escampades dins aquest bosc no són els quatre rocs d'un simple mas sinó que havien de conformar una vila d'importants dimensions.


El portal d'entrada, de mig punt, s'obria en un alt mur reforçat amb grossos contraforts. Al voltant hi ha diverses dependències, un aljub o cisterna i un munt de parets totes elles obrades en espiga.


Si baixem fins el riu hi trobarem forats per sustentar passeres o d'alguna resclosa. Tot plegat fa d'aquest indret un lloc evocador d'un temps en que aquesta vall era força més poblada, tot i el seu salvatge entorn. 


Torno pel mateix camí, la ruta en sí no requereix més d'una hora i mitja o dues de caminar, però pot ser entretinguda pel que fa a exploracions.



Cap comentari:

Publica un comentari