24 de març del 2014

Oli de ginebre


Senyals, símbols, ratlles amb forma de fletxa, de creu o de graella, a vegades una simple rodona, seguides sempre d'un rec poc o molt llarg que acaba amb un forat o receptacle. Són el record que resta de les ginebreres o forns d'oli de ginebre.

Quan en altres temps els pastors feien llargs trajectes a peu amb les ramades a la recerca de pastures fresques s'enduien sempre aquest remei, sovint dins una banya penjada del coll d'un marrà. Utilitzaven aquest oli per curar gairebé qualsevol mal del bestiar, des de ferides i llagues fins el defalliment de les ovelles que es felaven. En deien felades quan patien un mal del fetge o del fel que els hi provocava debilitat general.

Fins fa uns quaranta anys i recorrent encara distàncies tant o més llargues que els pastors, existien les trementinaires, moltes d'elles originàries de les valls del Cadí, que feien de marxant d'herbes remeieres, bolets dessecats, pega, trementina i altres articles, tot recorrent rutes que les duien fins el Camp de Tarragona o la costa de Girona.


El ventall de productes que portaven era força variat i no tot ho traginaven des del Pirineu, sinó que pel camí s'aprovisionaven d'algunes mercaderies com el mateix oli de ginebre, que l'obtenien a la Catalunya central i després revenien.
Com que poques vegades hi havia un metge a mà, els pobles i les masies necessitaven els remeis casolans que les trementinaires duien: oli de cop, àrnica, serp assecada (per fer-ne brou), herbes...i l'oli de ginebre, que a més de curar el bestiar guaria també les persones.


En el cas dels humans és apte per un munt d'aplicacions, a més de per les ferides i picades serveix per matar els cucs, els polls i les paparres. En cas de mal de queixal es fica en el forat de la dent, que l'acaba fent caure a trossos i deixa el nervi estabornit. Autors antics el tenien per anticonceptiu (es tractava d'untar-ne el membre viril abans del coit) i abortiu. Li suposaven la facultat d'allunyar les serps (barrejat amb moll de l'os de cérvol) i de curar la picada dels escurçons. S'havia fet servir també per la lepra i per les cataractes...i no cal que continui, el que no ho mata ho cura.

Els forns on es destil·lava ens han deixat la seva marca en esplanades rocoses en forma de curiós dibuix. Les imatges següents poden servir de mostra. La foto d'encapçalament de la pàgina és del forn del Puig (41º 58' 47.80" N  1º 56' 50.56" E), fet pel masover els anys 70. 

Forns I i II de la Rovirassa (42º 01' 43.27" N  1º 49' 08.43" E)

Forn d'oli de ginebre de la Tor  (41º 59' 58.04" N  1º 56' 24.50" E)

Forn de Llofrens,  dos forns fusionats en un mateix rec  (41º 57' 50.62" N  1º 58' 44.19" E)  


L'oli de ginebre s'obté destil·lant la resina de soques de ginebre blanc o càdec. El càdec (Juniperus Oxycedrus) i el ginebre (Juniperus Communis) difereixen en que les baies són més grosses en el càdec i en que les fulles afuades tenen dues ratlles blanques longitudinals enlloc d'una. Per altra banda el càdec no assoleix les mateixes altituds de muntanya que el ginebre comú.
Forn d'oli de ginebre del Castellot de Viver

42º 00' 45.25" N  1º 56' 11.03" E

42º 02' 37.19" N  1º 56' 42.61" E

Forn d'Almirall (41º 57' 48.37" N  1º 48' 59.26" E)

Forn d'Albesa (41º 56' 05.02" N  1º 48' 22.64" E)

Forn de Casellas (41º 58' 16.24" N  1º 47' 51.17" E)

Els forns on es carbonitzaven les soques i es destil·lava l'oli podien tenir diversos dissenys, el més comú feia una cambra simple, antigament d'argila, que cobria de manera estanca una pila de teies assecades de soca de càdec. Es provocava la combustió en somort de les soques, que es carbonitzaven i lliuraven la seva resina líquida a través d'un canal, que per evitar que el líquid s'encengués havia de ser també estanc.
A Fustegueres, una casa de turisme rural de Vallferosa (Torà - Segarra), en Joan té un forn muntat que mostra tots els elements de l'artil·lugi, tal com es feien servir darrerament i on el bidó de llauna fa la funció del que antigament havia representat la cambra d'argila.




El 3 de març passat, l'equip de Gaià Camina va organitzar una passejada per Gaià on els excursionistes vam poder il·lustrar-nos amb una obtenció d'oli de ginebre tal com es feia 50 anys enrera. Els preparatius de la fornada comencen per canalitzar amb un tub llarg segellat amb fang, o un material semblant, el canal de sortida del forn.






















Sobre el dibuix ratllat a la roca s'ubica un bidó ple de soques estellades de càdec i amb argila es tanquen les juntures, es cobreix de llenya i a continuació s'encén. Les soques es carbonitzen i destil·len un líquid fosc, dens, de fort olor i de gust amarg, que es recull en una llauna buida a l'extrem del tub.
Llavors cal decantar-lo per eliminar l'aigua que porta.
Un procés senzill que no va durar gaire estona i que va permetre omplir unes quantes ampolletes pels assistents.


L'oli de ginebre està emparentat, pel mètode d'obtenció, amb la pega i els seus derivats. El que he mostrat en aquesta pàgina servia pels casos de consum domèstic i o de poca quantitat, però existien ginebreres de categoria gairebé industrial, les visitarem un altre dia.


Més informació:
P. Font i Quer. Plantas medicinales, El Dioscórides renovado. Ed. Labor, diverses edicions.

2 comentaris:

  1. dolmenhir30/3/14 11:02

    Una entrada muy completa sobre la obtención de este aceite, con unas excelentes fotografías.
    Salut

    ResponElimina
  2. Una entrada magnífica sobre una activitat de la qual no tenia referències. Amb el teu permís, l'enllace al meu blog (http://laliniadewallace.blogspot.com.es/) a tall d'un curiós petroglif a la comarca del Comtat, al País Valencià. Felicitacions pel blog, salut i moltes gràcies!

    ResponElimina