7 de febrer de 2014

Altimiris


Al nord del Montsec d'Ares una sèrie de pobles s'arrepleguen sota el municipi comú de Sant Esteve de la Sarga, al llarg d'una vall que s'ha mantingut al marge de transformacions modernes com autovies i zones residencials, conservant així un paisatge singular, poblat de castells congelats en el temps.


Els nuclis de Sant Esteve, Moror, l'Alzina, Estorm, Torre de l'Amargós, Castellnou de Montsec, Alsamora, la Clua,...sospiren avui per que se'ls hi arregli la carretera que els porta a Tremp. Alguns turistes la fan servir per accedir al principal al·licient del terme, que es troba a la ratlla amb Aragó: l'espectacular estret de Montrebei, indret al que molts altres prefereixen acostar-s'hi des d'Àger o des del Pont de Montanyana.


Montrebei no necessita presentació, cada cap de setmana grapats de senderistes ressegueixen aquest camí obert a pic entre parets.



Nosaltres hem fet la passejada pel congost, partint aquesta vegada del pàrquing de la Masieta, a 5 km d'Alsamora. Però un cop anat i tornat hem volgut enfilar-nos fins a los Altimiris.


Tornant del congost el camí es divideix en dos branques, agafem el ramal superior i poc després, abans de trobar-nos de nou al pont penjat de ferro, veiem sortir a la dreta el corriol  indicat "Altimiris", que s'enfila de dret i costerut cap dalt de la carena. Anem a parar a una zona d'excavacions, al voltant de l'església de Santa Cecília, de planta romànica. 
Aquest indret ha estat dormint la son dels segles sota piles de terra i de molses que cobrien un poblat desconegut, fins que l'any 2006 els arqueòlegs van començar a treure'l a la llum. 


Els Altimiris és un record dels temps incerts i poc documentats que van del s. V al s. IX, en que la gent d'aquest pais vivia en llocs esquerps de la muntanya, defugint les inseguretats provocades per la dissolució de les estructures de poder de l'Imperi Romà.
L'indret queda enlairat dalt d'uns espectaculars cingles que cauen a plom sobre Montrebei, amb vistes cap a la vall i cap a Alsamora. 
Els arqueòlegs han deduït a partir d'estances localitzades al nord de l'església, que hi havia hagut una comunitat monàstica. Un troset més avall de l'església un mur feia de parapet davant qualsevol incursió que vingués de baix. 
La manca d'aigua va obligar als pobladors a obrir almenys tres cisternes, d'interior acampanat i amb una fondària de 2 m. Al costat mateix de l'absis de l'església ja en trobem una, amb un rec picat a la roca que recollia les aigües pluvials.



Més amunt s'endevinen fons de cabana i les restes d'una torre. I per sortir del poblat un pas estret entre roques fàcil de controlar, el Pas de Sta Cecilia, per on el camí continua i ens porta encara un tros amunt fins a trobar les indicacions de sender local que ens senyalen la baixada cap el torrent de Sant Jaume.


És hivern i l'entorn del torrent és tot gebrat com vidre blanc. Però la quietud és total, no hem trobat a ningú en tot aquest tros, però finalment sortim de nou al camí de Montrebei, al costat del Corral de St Jaume, ara el tragí de senderistes és constant, hem retornat al s XXI i aviat serem a l'aparcament.


Aquest circuit està perfectament senyalitzat per la Fundació Territori i Paisatge i es pot fer amb dos horetes sense comptar amb la passejada per Montrebei, que és un espai per badar sense presses.
Com a opció, enlloc de tancar el circuit pel torrent de Sant Jaume, es podria allargar la ruta des de dalt la carena dels Altimiris tot planejant fins el poble d'Alsamora, que destaca per la seva esvelta torre, de 30 m, la segona torre medieval més alta de Catalunya.


Veure:

Congost de Montrebei, mapa de l'editorial Alpina, escala 1:20.000, rutes indicades amb els nº 3 i 4.

Als Altimiris s'hi continuen fent campanyes arqueològiques cada estiu. Dirigeix les excavacions la Dra Marta Sancho de la U. de Barcelona, el projecte es finança per micro-mecenatge i gràcies al voluntariat, de manera que qualsevol que hi vulgui participar ho pot fer. Podeu trobar més info a
http://altimiris.wordpress.com/author/martasanchoplanas/
http://www.verkami.com/projects/2353-excavacio-arqueologica-al-montsec


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada