1 d’agost de 2016

Molins de Vent (IV): l'Empordà


Amb la imatge del molí de vent de Portlligat enceto el que serà el darrer capítol sobre els molins de vent de Catalunya. Els de l'Empordà presenten tots un estil constructiu similar, de figura troncocònica, amb parets de pedra lligada amb calç i un sostre postís de fusta o capell, que podia girar arrossegant les antenes amb el seu eix i encarar el vent que convingués. Amb aquest sistema s'evitava bastir una bateria de molins independents cadascun orientat cap a una direcció diferent, opció emprada en altres contrades. Però per contra en els nostres molins les cobertes giratòries resulten més vulnerables i això no ha ajudat a que es conservin.

Portlligat (Cadaqués)


Es un bonic exemplar fet amb lloses de pissarra i situat en un marc incomparable: una carena amb vistes sobre Portlligat, a prop de la casa d'en Dalí. Es troba dins una finca privada, però es pot veure des del camí des Molí d'en Joaquim Gay, que surt de l'Avinguda St Baldiri. 
Altres molins van existir antigament a Cadaqués, en un gravat de Beaulieu titulat Cap de Quiers en Catalogne, que mostra el setge de Cadaquès pels francesos l'any 1655, hi surt dibuixat un molí de vent a la Punta d'en Perefet.


El Port de la Selva
Des de la carretera de la Selva de Mar, abans de travessar la riera cal baixar fins a la llera i continuar per un camí a la dreta. L'estructura del vell molí de vent es troba a tan sols 150 m de la carretera, al mig d'un ermot ple de figueres de moro. L'edifici es conserva en bon estat.


Torre del Vent (Palau-saverdera)


Es troba dins els límits del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, elevat dalt d'un turó al N de Roses i al S de Palau-saverdera. Com en altres exemplars les parets són d'un gruix imponent i el sostre és de volta de canó. El seu estat de conservació és força acceptable. Coordenades: 41º 17.515' N 3º 8.003' E


La Torre (Llançà)
L'any 1643 a Llançà, en un moment de creixement de la població, es va autoritzar la construcció d'aquest molí que havia d'incloure també una sèrie d'elements defensius, d'aquí vé la seva aparença i el seu nom. Però a partir del s XVIII va deixar de ser molí i es va convertir en habitatge. Tant la plaça com el carrer on es troba porten el nom 'de la Torre'.


Garriguella


A prop de la carretera que uneix els dos nuclis de Garriguella hi ha una edificació de pedra fosca amb les obertures emmarcades de maó vist i dues torres integrades a la construcció. Es un antic molí de vent que actualment fa de restaurant. Degué ser construït durant el segle XVIII tot i que hi ha qui pensa que és més antic. 
Les aspes postisses no s'assemblen a les originals, habitualment les antenes eren de fusta amb unes ales fetes de tela de lli i sobresortien d'una coberta punxeguda, no de la paret. Pel que fa a la resta l'estat de conservació és força saludable.


Puig Rossell (Calonge)
Tot i formar part d'una economia rural els molins estan entre els més antics ginys mecànics i dinàmics del quefer industrial. Això és especialment cert en el cas dels hidràulics però als eòlics també els hi toca seva part d'importància, encara que van arribar més tard. 
Desconec quin és el molí de vent més antic de l'Empordà però al veí Rosselló, on els casos són molt semblants, es va autoritzar la construcció d'un molí de vent ja en l'any 1337. 


Tot i que la majoria dels que avui podem veure d'empeus són del s XVIII o del XIX, com el de Puig Rossell, que té la data gravada a la llinda: 1833



Penso que la restauració de molins de vent aporta una nota d'encant al paisatge. I no solament afegeixen un atractiu turístic, són també una barreja força il·lustrativa d'arquitectura i enginy . Entre els meus candidats a una restauració merescuda hi ha aquest esvelt exemplar, situat en un punt enlairat de Calonge obert a àmplies vistes i d'accés molt senzill, només cal pujar el carrer Isabel Vila, que surt de la carretera de La Bisbal. 


L'element arquitectònic més destacable de l'edifici és el sostre en cúpula que separa la planta baixa de la sala de moles.


Generalment el moliner es cobrava la feina quedant-se una part del gra que li portaven per moldre, per exemple una cinquena, però el rendiment d'un molí de vent era més aviat migrat i per tant difícilment el moliner es podia fer ric. La saviesa popular i els refranys ja ho deien: 'Pescador de canya i moliner de vent, no és a cal notari per fer testament'.


De lluny costa distingir quines d'entre el grapat de torres que s'aixequen prop de la costa són molins i quines són torres defensives. Les darreres són les que més abunden i amb diferència perquè en algunes èpoques, sobretot durant els s XVII i XVIII les incursions pirates eren un perill real, la més sonada el saqueig de Palamós l'any 1543. Es comprensible doncs que algunes construccions canviessin de paper segons les necessitats: torre defensiva, molí o far. A Palamós encara es conserva el topònim de Puig del Molí de Vent, on ara hi ha uns aparatosos búnquers de la Guerra Civil, indici clar de que els llocs aptes per molins ho eren també per a la defensa. Igualment l'indret on ara hi ha el far de Palamós es coneix com Sa Punta des Molí.

Sant Feliu de Guíxols


Qualsevol que passegi per dintre de St Feliu i s'arribi fins el Parc de les Eres veurà la torre del parc, un antic molí de vent amb un coronament modern. Però encara hi ha més exemples per les rodalies. Ocupant el cim del Puig de les Forques, a llevant del port, hi ha les restes d'un molí bellament situat, amb boniques vistes cap el mar.


Puig del Molí de Vent (Castell-Platja d'Aro)


Es troba dalt d'un turó cobert de pins, a 56 m d'altitud. Es una construcció modesta, comparable a la del Puig de les Forques o a la de Palau-saverdera. L'accés es pot fer des del carrer Eroles, a prop del Club Tenis d'Aro, coordenades: 41º 48.188' N  3º 2.836' E


Per acabar he de dir que m'ha estat molt útil la consulta de la pàgina quinalafem.blogspot.com pels gravats antics que mostra 
i també el llibre Les moulins à vent des Pyrénées-Orientales, del rossellonenc Francis Noell (els darrers anys al Rosselló s'ha manifestat un cert interès pel tema i s'han restaurat els molins de vent de Cotlliure i de Claira, als que segurament en seguiran d'altres).


17 de juny de 2016

Molins de vent (III): la Segarra


Fa uns segles, quan encara imperava una manera de fer pausada i els mecanismes eren més l'excepció que la la regla, els dies ventats les antenes dels molins de vent, amb una envergadura que podia sobrepassar els 6 m de llarg i passar girant a 30 cm del terra, feien impressió.  De fet hi havia disposicions en països d'Europa que prohibien construir-los al costat de les vies principals perquè la veloç ombra de les seves 'ales' no esverés les cavalleries que hi passaven a prop
Res a veure amb l'aparença alacaiguda que tenen avui aquestes torrasses abandonades, escampades pels camps de la Segarra que, tot i trobar-se al costat d'alguns camins antics, ja no causen aquella sensació.

Serra de Montserè (Cervera)



El molí original de Montserè va ser bastit el s XVI, en un moment de sequera persistent en que els molins hidràulics no resultaven gaire útils. El que ara es veu és una construcció de 4.3 m de diàmetre per 6.1 m d'alçada de la que ja només queda la carcassa i alguns graons per accedir a la sala de moles. Malgrat que el gruix de la paret és de 90 cm, està completament esberlat d'una banda per una esquerda que anirà estenent la ruïna de mica en mica a tota la torre. 
Penso que és un cas claríssim de molí que valdria la pena restaurar: es troba enfilat a l'O. de Cervera en un lloc sense noses, visible des de lluny, no gaire apartat del castell i la seva silueta es retallaria en el skyline de la població atraient amb interés qualsevol mirada.

En aquest dibuix panoràmic de la Cervera de 1716, de Juan Muñoz de Ruesta, es veu el molí de Montserè al costat esquerre.


St Pere el Gros (Cervera)


Als peus de la mateixa ciutat, allà on es troben el riu d'Ondara i el Torrent Salat, s'aixeca l'església de St Pere el Gros o del Grau, una interessant construcció de planta rodona del s XI que havia estat un priorat benedictí i al que val la pena donar una ullada si fem ruta per la comarca. 
Al costat de St Pere hi ha el Molí del Grau, hidràulic, i 230 m a l'E existeix l'edifici d'un molí de vent, a tocar les naus d'unes granges.


El molí de vent de St Pere conserva bé l'aspecte extern, tot i que sense aspes, és clar. En la imatge següent el veiem de perfil i al fons, a la dreta, sobre la ratlla de l'horitzó, apareix la silueta del molí de vent de Montserè.


Granyena de Segarra


Està situat a la dreta del camí que va de Granyena a Gramuntell, a l'extrem S. d'una elevació plana conreada. Tenia un diàmetre d'uns 5.50 m. Actualment està molt ensorrat, només conserva el sector de paret que mira a l'O i qualsevol dia acabarà de caure el poc que en queda.
Coordenades: 41º 37.222' N  1º 14.928' E


Molí de Dalt (Montoliu de Segarra)


Tot i que li falten el mecanisme i les antenes no és habitual trobar molins en ubicacions aïllades que conservin encara la teulada i les parets en tan bon estat. Les seves modestes dimensions fan pensar que va servir des de un bon inici (s XVI o XVII ) com a molí i no com a torre guaita. 


A vegades se l'ha confós amb altre tipus d'estructures però la forma tronco-cònica o bé lleugerament afuada és característica d'aquestes edificacions.


Se'l pot trobar ubicat a la punta d'una carena que s'estén cap a ponent des del nucli de Montoliu, seguint el camí vell a Montornès.

La Guàrdia-Lada (Montoliu de Segarra)


Només queda la base circular, amb una alçada que no permet treure'n conclusions. Està situat enmig d'uns camps al SE del poble de la Guàrdia-Lada, prop del camí de Talavera.
Coordenades: 41º 35.197' N 1º 17.954' E

Talavera


S'aguanta tant sols un tros de paret que, malgrat el seu estat ruïnós, manté un equilibri aparent prou 'artístic' com per seduir fàcilment a pintors i dibuixants paisatgistes. Es troba 500 m a ponent del poble de Talavera, molt a prop del camí que porta a la Guàrdia Lada. 




Torre del Gili (Les Oluges)


L'estudi dels molins de vent en Terres de Ponent no va començar fins a la dècada dels 90, amb els articles de González, Rodríguez, Rubio i Marcalain (i amb el treball precedent dels pioners Boleda i Capdevila l'any 1960, amb l'excavació del desaparegut Molí de Verdú). Aquests investigadors van concloure que diverses construccions de la Segarra i l'Urgell que tradicionalment es consideraven torres de guaita havien estat en realitat vells molins de vent construïts el s XVI, època en que es van posar de moda al buscar una alternativa a l'impuls de l'aigua.


Aquesta torre està a tocar la ratlla que separa Cervera de les Oluges. Cap dels dos municipis l'ha inclòs a la llista dels seus monuments locals i en general tampoc ningú li ha prestat gaire atenció, tot i trobar-se en un indret ben visible, entre el Mas Suau (abandonat) i la via del tren
Tot i la seva aparença medieval, en algun lloc ja apareix citada com a molí de vent, per tant no he dubtat en afegir-la a aquest recull.
Coordenades: 41º 40.583' N  1º 19.710' E


Torre de la Mora (Les Oluges)


A l'extrem d'una elevació a l'O. del poble, enfilat per damunt del cementiri, hi ha el que queda del vell molí de vent, enganxat a un mur que feia de termenal. Per la banda de l'entrada es troba molt enderrocat, tot i que conserva la llinda. L'enderroc omple l'interior i no se'n pot deduir l'estructura.

Coordenades: 41º 41.922' N 1º 18.940' E


Prenyanosa (Cervera)
En resta poca cosa més que el topònim en el mapa. Dalt d'un tossal, a ponent del nucli de Prenyanosa, es veuen encara uns quants rocs que dibuixen els fonaments circulars del que havia estat l'antiga construcció.
Es la mateixa sort que han sofert un gran nombre de molins d'aquesta mena.
Coordenades: 41º 42.700' N  1º 17.044' E


Torre de la Morana (Torrefeta)


Antic molí situat en un extrem del nucli de La Morana, proper a Guissona. La torre està molt ben conservada i l'interior s'aprofita com a dependències d'una casa que va ser adossada amb posterioritat, anomenada justament Cal Torre.


Destaca des d'un tros lluny pel seu volum imponent lleugerament afuat, fa gairebé 8 m d'alçada i 5.5 m de diàmetre, el mur té un gruix de 1.1 m. 


Ciutadilla (URGELL)


Es a dalt de la mateixa carena on s'aixeca l'espectacular castell, al costat d'un dipòsit d'aigua. 
A l'obra Catalunya Romànica apareix citada a com a 'torre d'origen medieval dins l'esquema defensiu del castell', tot i que a l'autor li sobta que tingui un diàmetre intern tan petit: 4.4 m, però més tard s'ha comprovat que en realitat havia estat un molí. Ara està molt ensorrat, només es conserva la base rodona.


La creu de ferro que hi ha clavada a dins formava part de les estacions del calvari del poble.



Bibliografia:
J.R. González, J. Marcalain, D.Rubio, J.I. Rodriguez: Molinos de viento en la Segarra. Palestra universitaria nº 6. 1992
J.R. González, D.Rubio, J.I. Rodriguez: Un aspecte gairebé desconegut del patrimoni monumental de l'Urgell: Els molins de vent , Urtx: revista cultural de l'Urgell, 1997.


12 de juny de 2016

Molins de vent (II): de l'Ebre al Garraf


Els molins de vent de Catalunya no han tingut la sort d'establir un vincle amb el territori tant evocador com el que gaudeix la Manxa gràcies a en Cervantes, o la Provença gràcies a l'Alfons Daudet, amb les seves Cartes del meu molí. La manca d'un clixé semblant fa que molts es sorprenguin de que els molins de vent haguessin estat en altre temps un element típic del paisatge català, un temps en que apareixien sovint reproduïts en mapes i gravats. 
Com en un dels gravats de Jacques Rigaud sobre el setge a Barcelona del 1714, on en el detall ampliat reproduït a continuació es pot apreciar tota una bateria de molins situats a la banda del port.


Precisament gràcies a la toponímia i els mapes reprenem la recerca del que avui resta d'aquestes construccions, que no és gaire. 

El Perelló

El molí del Perelló data de l'any 1564, però amb el temps va anar patint canvis fins caure en l'abandó. La restauració es va inaugurar el 22 de setembre de 2001, tot i que les antenes noves de fibra de vidre no hi van ser incorporades fins el maig del 2015. Actualment és l'únic exemplar restaurat de Catalunya i podem contemplar la seva senzilla i esvelta estampa entrant al poble pel sud. 
Té 6 metres d'alçada i una coberta giratòria d'uns 3 m a la que estan acoblades les 4 antenes, que giraven en sentit horari. A la part contrària es troba el pal de govern, que permet girar la coberta i orientar-la per encarar a conveniència la direcció del vent. A la primera planta es troba la cantonada per on baixava la farina i s'omplien els sacs i a la segona planta hi ha la maquinària. 
Es de l'estil més comú del litoral continental, des d'Alacant fins a la Provença.

Botarell
La desarticulació del mecanisme, fins i tot la demolició, va ser moltes vegades intencionada. El fisc gravava l'activitat i la millor manera de mostrar que el molí ja no estava en ús, i per tant exempt de tributs, era desmuntant-lo. Ja resulta prou curiós que la paraula demolició estigui emparentada amb la paraula molí.


Del molí de Botarell en queda ben poca cosa, potser hauriem passat de llarg si no fos perquè l'any passat en va parlar la premsa: "Botarell troba un molí de vent fariner que es creia que era una torre de guaita". La torre era coneguda com "Torre del Calvari". Es va endegar una excavació arqueològica que va determinar que era un edifici amb dos nivells, planta i pis. Tot i que els arqueòlegs no van poder documentar el moment exacte de la seva edificació, opinen que "pel tipus de maçoneria utilitzada situariem la construcció del molí al s XVI. Aquesta possibilitat també es veu recolzada pel fet que la majoria d'aquestes edificacions documentades a Catalunya foren construïdes durant la primera meitat del s XVI, moment en que Catalunya pateix una gran sequera i busca alternatives constructives i energètiques per moldre el blat." 
La Torre del Calvari es troba el N de la població, al bell mig de la rotonda on coincideixen el Carrer de la Creu i el Passeig de Ronda.

Riudoms

Es troba dalt d'una elevació completament coberta de camps d'oliveres. Com passa en molts casos només es conserva la torre cilíndrica i un tros de l'escala interior. Les oliveres amaguen en part la seva silueta però no és dificil localitzar-lo des de l'anomenat Camí del Molí, que enllaça Riudoms amb les Borges del Camp. 
Coordenades:  41º 9.494' N  1º 2.730' E

El Vendrell
Els molins més propers a la costa i que no han estat destruïts han quedat en molts casos integrats dins d'un teixit urbà que en el darrer mig segle s'ha escampat com una taca d'oli. Aquesta integració no s'ha fet sense que les carcasses supervivents dels vells molins patissin transformacions dràstiques, com ja veurem. Però de moment el del Mas del Bombo, dins El Vendrell (carrer dels Pins), encara es manté força íntegre.

Està adossat a la casa. L'interior no és accessible, però exteriorment s'aprecia que és una construcció molt sòlida construïda sobre un cos aeri amb una volta sostinguda sobre uns enlairats arcs de mig punt. Una obra remarcable que se suposa del s XVIII.

Vilanova i la Geltrú
De Vilanova podriem arribar a citar fins a quatre torres que havien estat molins de vent i que han pervingut d'una manera o d'una altra fins avui, Però almenys dos d'ells han estat remodelats per l'arquitectura contemporània i la seva fesomia actual els fa irreconeixibles. Es el cas de la construcció cilíndrica que podeu veure al nº12 del carrer del Molí de Vent. També des del carrer dels Estornells o des de l'Avinguda de l'Aragai es poden veure dues torres cilíndriques més, una totalment integrada dins la modernitat, l'altra conservant encara un aspecte rústic. Havien estat el Molí de Baix i el Molí de Dalt, respectivament. 

Molí de dalt (a l'esquerra i al fons) i Molí de Baix (a la dreta)

Els tres anteriors es troben dins de finques privades i només es poden veure des de fora. En canvi al Molí de l'Escardó, situat més a prop del mar, s'hi pot accedir lliurement, encara que es troba en un abandó deplorable, entre grafittis i deixalles.



Olivella

Les torres de guaita s'edificaven òbviament en punts amb bona visibilitat, el que també vol dir en indrets sovint exposats al vent, per tant, un cop han perdut les aspes, la confusió entre molins de vent i torres de guaita és molt habitual. Es ben segur que en més d'un cas una construcció defensiva va acabar reconvertida en molí, o a la inversa. 
El Molinot d'Olivella (Garraf) es troba dalt d'un turó on hi ha les restes del castell, en el mateix indret on alguns autors hi suposen ubicada una antiga torre. Arribar-se fins el Molinot implica una excursió fàcil d'una horeta entre camps i boscos, la ruta passa a prop del Barret del Rector, la font del Rector, el mas abandonat de cal Rector i les restes de l'església romànica de St Pere. Existeix una història popular de la que en En Gener Aymamí (1) se'n fa ressò: la construcció del molí a dalt del cim i a prop de l'església hauria estat iniciativa del rector d'Olivella, mossèn Pla, home de notable empenta que volia fidelitzar els olivellencs fent que no els hi calgués endur-se el gra a moldre fora del terme parroquial. Però abans de que el molí fos estrenat, uns fatigats traginers que transportaven les moles que li anaven destinades i que havien estat adquirides recentment a Vilafranca, es van assabentar de que el mossèn acabava de morir i allà mateix van abandonar la càrrega sense arribar a Olivella, o sigui que el Molinot del rector va quedar inacabat. 

Miralpeix (Sitges)
Molí de Miralpeix, any 1965
El molí de vent de l'antiga Quadra de Miralpeix, citat ja el 1581, conserva un bon aspecte gràcies a uns quants retocs que se li han fet, però en canvi el seu entorn s'ha transformat radicalment, ara el trobarem dins el recinte i a frec de les piscines d'un luxós resort hoteler, que alhora queda separat del mar pel camp de golf de Sitges. No s'ha mogut de lloc però és com si l'haguessin traslladat a Mart.

Molí de Miralpeix, avui


Bibliografia:
(1) una bona introducció és l'Aproximació als molins de vent fariners de Catalunya, de Gener Aymamí, publicat per la UEC el 1999.