17 de juny de 2016

Molins de vent (III): la Segarra


Fa uns segles, quan encara imperava una manera de fer pausada i els mecanismes eren més l'excepció que la la regla, els dies ventats les antenes dels molins de vent, amb una envergadura que podia sobrepassar els 6 m de llarg i passar girant a 30 cm del terra, feien impressió.  De fet hi havia disposicions en països d'Europa que prohibien construir-los al costat de les vies principals perquè la veloç ombra de les seves 'ales' no esverés les cavalleries que hi passaven a prop
Res a veure amb l'aparença alacaiguda que tenen avui aquestes torrasses abandonades, escampades pels camps de la Segarra que, tot i trobar-se al costat d'alguns camins antics, ja no causen aquella sensació.

Serra de Montserè (Cervera)



El molí original de Montserè va ser bastit el s XVI, en un moment de sequera persistent en que els molins hidràulics no resultaven gaire útils. El que ara es veu és una construcció de 4.3 m de diàmetre per 6.1 m d'alçada de la que ja només queda la carcassa i alguns graons per accedir a la sala de moles. Malgrat que el gruix de la paret és de 90 cm, està completament esberlat d'una banda per una esquerda que anirà estenent la ruïna de mica en mica a tota la torre. 
Penso que és un cas claríssim de molí que valdria la pena restaurar: es troba enfilat a l'O. de Cervera en un lloc sense noses, visible des de lluny, no gaire apartat del castell i la seva silueta es retallaria en el skyline de la població atraient amb interés qualsevol mirada.

En aquest dibuix panoràmic de la Cervera de 1716, de Juan Muñoz de Ruesta, es veu el molí de Montserè al costat esquerre.


St Pere el Gros (Cervera)


Als peus de la mateixa ciutat, allà on es troben el riu d'Ondara i el Torrent Salat, s'aixeca l'església de St Pere el Gros o del Grau, una interessant construcció de planta rodona del s XI que havia estat un priorat benedictí i al que val la pena donar una ullada si fem ruta per la comarca. 
Al costat de St Pere hi ha el Molí del Grau, hidràulic, i 230 m a l'E existeix l'edifici d'un molí de vent, a tocar les naus d'unes granges.


El molí de vent de St Pere conserva bé l'aspecte extern, tot i que sense aspes, és clar. En la imatge següent el veiem de perfil i al fons, a la dreta, sobre la ratlla de l'horitzó, apareix la silueta del molí de vent de Montserè.


Granyena de Segarra


Està situat a la dreta del camí que va de Granyena a Gramuntell, a l'extrem S. d'una elevació plana conreada. Tenia un diàmetre d'uns 5.50 m. Actualment està molt ensorrat, només conserva el sector de paret que mira a l'O i qualsevol dia acabarà de caure el poc que en queda.
Coordenades: 41º 37.222' N  1º 14.928' E


Molí de Dalt (Montoliu de Segarra)


Tot i que li falten el mecanisme i les antenes no és habitual trobar molins en ubicacions aïllades que conservin encara la teulada i les parets en tan bon estat. Les seves modestes dimensions fan pensar que va servir des de un bon inici (s XVI o XVII ) com a molí i no com a torre guaita. 


A vegades se l'ha confós amb altre tipus d'estructures però la forma tronco-cònica o bé lleugerament afuada és característica d'aquestes edificacions.


Se'l pot trobar ubicat a la punta d'una carena que s'estén cap a ponent des del nucli de Montoliu, seguint el camí vell a Montornès.

La Guàrdia-Lada (Montoliu de Segarra)


Només queda la base circular, amb una alçada que no permet treure'n conclusions. Està situat enmig d'uns camps al SE del poble de la Guàrdia-Lada, prop del camí de Talavera.
Coordenades: 41º 35.197' N 1º 17.954' E

Talavera


S'aguanta tant sols un tros de paret que, malgrat el seu estat ruïnós, manté un equilibri aparent prou 'artístic' com per seduir fàcilment a pintors i dibuixants paisatgistes. Es troba 500 m a ponent del poble de Talavera, molt a prop del camí que porta a la Guàrdia Lada. 




Torre del Gili (Les Oluges)


L'estudi dels molins de vent en Terres de Ponent no va començar fins a la dècada dels 90, amb els articles de González, Rodríguez, Rubio i Marcalain (i amb el treball precedent dels pioners Boleda i Capdevila l'any 1960, amb l'excavació del desaparegut Molí de Verdú). Aquests investigadors van concloure que diverses construccions de la Segarra i l'Urgell que tradicionalment es consideraven torres de guaita havien estat en realitat vells molins de vent construïts el s XVI, època en que es van posar de moda al buscar una alternativa a l'impuls de l'aigua.


Aquesta torre està a tocar la ratlla que separa Cervera de les Oluges. Cap dels dos municipis l'ha inclòs a la llista dels seus monuments locals i en general tampoc ningú li ha prestat gaire atenció, tot i trobar-se en un indret ben visible, entre el Mas Suau (abandonat) i la via del tren
Tot i la seva aparença medieval, en algun lloc ja apareix citada com a molí de vent, per tant no he dubtat en afegir-la a aquest recull.
Coordenades: 41º 40.583' N  1º 19.710' E


Torre de la Mora (Les Oluges)


A l'extrem d'una elevació a l'O. del poble, enfilat per damunt del cementiri, hi ha el que queda del vell molí de vent, enganxat a un mur que feia de termenal. Per la banda de l'entrada es troba molt enderrocat, tot i que conserva la llinda. L'enderroc omple l'interior i no se'n pot deduir l'estructura.

Coordenades: 41º 41.922' N 1º 18.940' E


Prenyanosa (Cervera)
En resta poca cosa més que el topònim en el mapa. Dalt d'un tossal, a ponent del nucli de Prenyanosa, es veuen encara uns quants rocs que dibuixen els fonaments circulars del que havia estat l'antiga construcció.
Es la mateixa sort que han sofert un gran nombre de molins d'aquesta mena.
Coordenades: 41º 42.700' N  1º 17.044' E


Torre de la Morana (Torrefeta)


Antic molí situat en un extrem del nucli de La Morana, proper a Guissona. La torre està molt ben conservada i l'interior s'aprofita com a dependències d'una casa que va ser adossada amb posterioritat, anomenada justament Cal Torre.


Destaca des d'un tros lluny pel seu volum imponent lleugerament afuat, fa gairebé 8 m d'alçada i 5.5 m de diàmetre, el mur té un gruix de 1.1 m. 


Ciutadilla (URGELL)


Es a dalt de la mateixa carena on s'aixeca l'espectacular castell, al costat d'un dipòsit d'aigua. 
A l'obra Catalunya Romànica apareix citada a com a 'torre d'origen medieval dins l'esquema defensiu del castell', tot i que a l'autor li sobta que tingui un diàmetre intern tan petit: 4.4 m, però més tard s'ha comprovat que en realitat havia estat un molí. Ara està molt ensorrat, només es conserva la base rodona.


La creu de ferro que hi ha clavada a dins formava part de les estacions del calvari del poble.



Bibliografia:
J.R. González, J. Marcalain, D.Rubio, J.I. Rodriguez: Molinos de viento en la Segarra. Palestra universitaria nº 6. 1992
J.R. González, D.Rubio, J.I. Rodriguez: Un aspecte gairebé desconegut del patrimoni monumental de l'Urgell: Els molins de vent , Urtx: revista cultural de l'Urgell, 1997.


Cap comentari:

Publica un comentari