12 de juny de 2016

Molins de vent (II): de l'Ebre al Garraf


Els molins de vent de Catalunya no han tingut la sort d'establir un vincle amb el territori tant evocador com el que gaudeix la Manxa gràcies a en Cervantes, o la Provença gràcies a l'Alfons Daudet, amb les seves Cartes del meu molí. La manca d'un clixé semblant fa que molts es sorprenguin de que els molins de vent haguessin estat en altre temps un element típic del paisatge català, un temps en que apareixien sovint reproduïts en mapes i gravats. 
Com en un dels gravats de Jacques Rigaud sobre el setge a Barcelona del 1714, on en el detall ampliat reproduït a continuació es pot apreciar tota una bateria de molins situats a la banda del port.


Precisament gràcies a la toponímia i els mapes reprenem la recerca del que avui resta d'aquestes construccions, que no és gaire. 

El Perelló

El molí del Perelló data de l'any 1564, però amb el temps va anar patint canvis fins caure en l'abandó. La restauració es va inaugurar el 22 de setembre de 2001, tot i que les antenes noves de fibra de vidre no hi van ser incorporades fins el maig del 2015. Actualment és l'únic exemplar restaurat de Catalunya i podem contemplar la seva senzilla i esvelta estampa entrant al poble pel sud. 
Té 6 metres d'alçada i una coberta giratòria d'uns 3 m a la que estan acoblades les 4 antenes, que giraven en sentit horari. A la part contrària es troba el pal de govern, que permet girar la coberta i orientar-la per encarar a conveniència la direcció del vent. A la primera planta es troba la cantonada per on baixava la farina i s'omplien els sacs i a la segona planta hi ha la maquinària. 
Es de l'estil més comú del litoral continental, des d'Alacant fins a la Provença.

Botarell
La desarticulació del mecanisme, fins i tot la demolició, va ser moltes vegades intencionada. El fisc gravava l'activitat i la millor manera de mostrar que el molí ja no estava en ús, i per tant exempt de tributs, era desmuntant-lo. Ja resulta prou curiós que la paraula demolició estigui emparentada amb la paraula molí.


Del molí de Botarell en queda ben poca cosa, potser hauriem passat de llarg si no fos perquè l'any passat en va parlar la premsa: "Botarell troba un molí de vent fariner que es creia que era una torre de guaita". La torre era coneguda com "Torre del Calvari". Es va endegar una excavació arqueològica que va determinar que era un edifici amb dos nivells, planta i pis. Tot i que els arqueòlegs no van poder documentar el moment exacte de la seva edificació, opinen que "pel tipus de maçoneria utilitzada situariem la construcció del molí al s XVI. Aquesta possibilitat també es veu recolzada pel fet que la majoria d'aquestes edificacions documentades a Catalunya foren construïdes durant la primera meitat del s XVI, moment en que Catalunya pateix una gran sequera i busca alternatives constructives i energètiques per moldre el blat." 
La Torre del Calvari es troba el N de la població, al bell mig de la rotonda on coincideixen el Carrer de la Creu i el Passeig de Ronda.

Riudoms

Es troba dalt d'una elevació completament coberta de camps d'oliveres. Com passa en molts casos només es conserva la torre cilíndrica i un tros de l'escala interior. Les oliveres amaguen en part la seva silueta però no és dificil localitzar-lo des de l'anomenat Camí del Molí, que enllaça Riudoms amb les Borges del Camp. 
Coordenades:  41º 9.494' N  1º 2.730' E

El Vendrell
Els molins més propers a la costa i que no han estat destruïts han quedat en molts casos integrats dins d'un teixit urbà que en el darrer mig segle s'ha escampat com una taca d'oli. Aquesta integració no s'ha fet sense que les carcasses supervivents dels vells molins patissin transformacions dràstiques, com ja veurem. Però de moment el del Mas del Bombo, dins El Vendrell (carrer dels Pins), encara es manté força íntegre.

Està adossat a la casa. L'interior no és accessible, però exteriorment s'aprecia que és una construcció molt sòlida construïda sobre un cos aeri amb una volta sostinguda sobre uns enlairats arcs de mig punt. Una obra remarcable que se suposa del s XVIII.

Vilanova i la Geltrú
De Vilanova podriem arribar a citar fins a quatre torres que havien estat molins de vent i que han pervingut d'una manera o d'una altra fins avui, Però almenys dos d'ells han estat remodelats per l'arquitectura contemporània i la seva fesomia actual els fa irreconeixibles. Es el cas de la construcció cilíndrica que podeu veure al nº12 del carrer del Molí de Vent. També des del carrer dels Estornells o des de l'Avinguda de l'Aragai es poden veure dues torres cilíndriques més, una totalment integrada dins la modernitat, l'altra conservant encara un aspecte rústic. Havien estat el Molí de Baix i el Molí de Dalt, respectivament. 

Molí de dalt (a l'esquerra i al fons) i Molí de Baix (a la dreta)

Els tres anteriors es troben dins de finques privades i només es poden veure des de fora. En canvi al Molí de l'Escardó, situat més a prop del mar, s'hi pot accedir lliurement, encara que es troba en un abandó deplorable, entre grafittis i deixalles.



Olivella

Les torres de guaita s'edificaven òbviament en punts amb bona visibilitat, el que també vol dir en indrets sovint exposats al vent, per tant, un cop han perdut les aspes, la confusió entre molins de vent i torres de guaita és molt habitual. Es ben segur que en més d'un cas una construcció defensiva va acabar reconvertida en molí, o a la inversa. 
El Molinot d'Olivella (Garraf) es troba dalt d'un turó on hi ha les restes del castell, en el mateix indret on alguns autors hi suposen ubicada una antiga torre. Arribar-se fins el Molinot implica una excursió fàcil d'una horeta entre camps i boscos, la ruta passa a prop del Barret del Rector, la font del Rector, el mas abandonat de cal Rector i les restes de l'església romànica de St Pere. Existeix una història popular de la que en En Gener Aymamí (1) se'n fa ressò: la construcció del molí a dalt del cim i a prop de l'església hauria estat iniciativa del rector d'Olivella, mossèn Pla, home de notable empenta que volia fidelitzar els olivellencs fent que no els hi calgués endur-se el gra a moldre fora del terme parroquial. Però abans de que el molí fos estrenat, uns fatigats traginers que transportaven les moles que li anaven destinades i que havien estat adquirides recentment a Vilafranca, es van assabentar de que el mossèn acabava de morir i allà mateix van abandonar la càrrega sense arribar a Olivella, o sigui que el Molinot del rector va quedar inacabat. 

Miralpeix (Sitges)
Molí de Miralpeix, any 1965
El molí de vent de l'antiga Quadra de Miralpeix, citat ja el 1581, conserva un bon aspecte gràcies a uns quants retocs que se li han fet, però en canvi el seu entorn s'ha transformat radicalment, ara el trobarem dins el recinte i a frec de les piscines d'un luxós resort hoteler, que alhora queda separat del mar pel camp de golf de Sitges. No s'ha mogut de lloc però és com si l'haguessin traslladat a Mart.

Molí de Miralpeix, avui


Bibliografia:
(1) una bona introducció és l'Aproximació als molins de vent fariners de Catalunya, de Gener Aymamí, publicat per la UEC el 1999. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada