26 de desembre de 2012

La Cavorca i balmes recòndites de Tavertet


Tornem al Collsacabra per fer una ruta circular, però que no és una excursió panoràmica per fer amb família, és tan sols el pretext per rastrejar entre antigues balmes el testimoni amagat d'una vida més allunyada en els costums que no pas en el temps. La majoria d'elles són de molt mal trobar i no guarden tresors, per tant aquesta vegada, més que mai, cal paciència, humor, instint de senglar i força seny per part dels que ens vulguin seguir en aquest circuit. Eviteu els dies de boira i els caçadors. No us descuideu el mapa.
Per començar prenem la pista que neix al Pla de Can Codina, Km 4.5 de la carretera de Tavertet, i que desprès de passar pel costat de Tresserres arriba pavimentada a Mierons, casa antiga i voltada de vetustos marges. Uns 350 metres abans de que s'acabi el paviment deixem el vehicle aparcat en una vora, on surt la pista-camí que ens porta en pocs minuts a Can Tafura. 

  Can Tafura

 Detall de finestra

El nostre camí segueix la línia de telèfon dos pals més enllà, fins que abans d'una alzina centenària el camí es bifurca, cal tombar a la dreta.
Arribem al túmul del dolmen de Can Tafura (QP 88.3). Actualment del dolmen no en queda res, les pedres posades sobre el túmul són només un recordatori.

Túmul de Can Tafura, casa de Mierons al fons

A partir d'aquí hem de carenejar una bona estona. Aproximadament un kilòmetre després del túmul i poc abans de que la carena s'acabi, arribem a un rocam més o menys pla, al costat esquerra, inclinat cap el camí. En aquest punt cal fer atenció, la balma de la Cavorca es troba a poca distància, a la vessant encarada a llevant, però ens separa una embardissada segura.


La Cavorca

Quan siguem al pla inclinat de roca desfem el camí uns 150 m aproximadament per baixar tot seguit enmig del bosc. És convenient encertar el fil d'una careneta rocosa per on esquivem la vegetació amb més facilitat, en canvi els sots de banda i banda estan plens de brucs i bardisses que dificulten el pas. Si tot va bé sortirem a una roca plana de contorn arrodonit. 
En una vessant que mira tota a llevant, aquesta roca és la única que apunta com una ungla cap a migdia. A sota mateix hi ha la balma de la Cavorca (QP 88.7). S'hi accedeix per una canaleta estreta entre dos roquesSaltem gairebé al costat del que havia estat el basament del forn de pa. 
Segons el diccionari Alcover-Moll una cavorca és una "cova, cavitat gran en la terra"Probablement del llatí cava Orca, ‘cova infernal’ (del llatí Orcus, ‘infern’). En aquest cas no té res d'infernal però el nom li deu venir de la ubicació pregona i amagada. A l'època de la tele, el confort i les hipoteques ens costa imaginar que aquí s'hi havia viscut i fet vida de pagès.



De les parets que es conserven a l'interior, alguna encara es veu lligada amb argamassa, però n'hi ha que semblen fetes de rocs apilonats de qualsevol manera, com si fossin parets re-aprofitades.  
Pel costat de la balma baixa un rec, a la seva part alta s'hi veuen pollancres i no massa lluny hi creix també algun exemplar de castanyer que està relacionat amb l'antiga activitat humana en aquest lloc. Tot i que el conjunt s'amaga dins d'una densa selva, es reconeix encara als voltants del rec i pels plans del dessota el que deuria ser el quintà de la vivenda.


Retornem al camí de la carena, que seguim en direcció S. Baixem en ziga-zagues fins que anem a parar a la pista que uneix Mierons amb la casa de la Vall, tombem cap a la dreta i amunt. 
La pista travessa el torrent de Can Tafura. Si ens hem anat fixant mentre ens acostàvem, a l'altra banda destaca una roca que ara trobarem a frec de la pista, uns metres passat el torrent, al costat dret. A sota hi ha la balma de

La Perarada




Ja surt citada el 1138 (QP 81.11). Les parets més visibles no són les originals sinó resultat del típic re-aprofitament posterior com a corral improvisat o barraca, imatge de sobre. En canvi, les parets originals que li donen nom (perarada = paredada) s'observen abundants entre la fullaraca i la molsa, amb pedres ben posades i escairades.


La balma queda dividida en dos seccions, a la part de sobre d'una d'elles, la més propera a la pista, destaquen uns encaixos de biga, llargs i fondos, i alguns reguerons per desviar l'aigua. 

El Campanar Esquerdat

L'accés al Campanar Esquerdat (QP 86.20) és el més senzill de tots: remuntem la pista fins el primer revolt tancat a la dreta, ens fiquem decididament entre els brucs del cantó esquerre i trobarem el camí, no gaire net però transitable, que ens porta en pocs metres fins el sostre del Campanar.

 

Cal baixar per dins el campanar buscant el pas més fàcil i sortirem a la pròpia balma, de petites dimensions i amb algunes restes de parets, molt escasses. Per l'extrem oposat al que hem arribat hi havia l'entrada original, que comunicava amb el camí corresponent, però avui aquest accés resulta impracticable.

Vista del Campanar Esquerdat des del camí de la Vall

Tornem a la pista al punt del revolt tancat, seguim amunt, fem un altre revolt més tancat encara, aquest cop cap a l'esquerra i 80m després, a l'esquerra, neix un camí ample i bo, el seguim fins que sortim en un pelat de margues grises. El camí bo mor aquí, però carenejem encara un bon tros per un sender  que ens deixa en una petita clariana voltada d'alzines, és el final de la carena. 

La Cabanya de les Cabres



La Cabanya de les Cabres (QP 86.15) és la d'accés més delicat de totes les balmes que comentem avui. Aneu amb compte perquè hi ha timba. Quan arribem a la clariana de les alzines hem de tombar cap a la dreta (ponent) pel lloc de pas més fàcil, no hi ha camí, però es poden passar bé els cent vint metres més o menys que cal per començar a baixar desprès en direcció al cingle, uns setanta metres més.
Dalt del penya-segat i en vistes del pantà de Sau cal situar-se just on ens apunta de dret al nas la llengua de terra de Pujalt, de l'altra banda del Ter (foto de sobre). Llavors veurem algunes fites que ens indicaran per on hem de baixar, un pas amb graons plens de fullaraca i alguna gatosa que ens ha de situar en un relleix del cingle. Aquest relleix l'hem de resseguir uns metres cap a l'est fins que després de passar entre un bloc i la paret ens apareix la balma.



Es molt llarga i alta però no fa una visera clàssica que faciliti l'habitabilitat, sinó que va fent racons i passadissos estrets entre blocs caiguts, que fan més entretingut el recorregut. El nom de la balma delata que va servir per guardar-hi cabres, però l'utilització com a hàbitat no es pot descartar, tenint en compte la disposició d'algunes pedres i la planura del terra. A la base del cingle, per sota la balma, es troben trossos de teula, senyal de possibles construccions avui desaparegudes.

Cingle i visera de la Cabanya de les Cabres, des de la Vall

Es pot anar a la propera balma des del damunt de la Cabanya seguint borroses dreseres, però com que no es tracta d'embolicar-nos massa farem marrada tornant a la pista de Mierons, la remuntarem passant un primer revolt a la dreta en angle recte i més endavant amb un altre revolt a la dreta més acusat. En aquest punt hem de seguir un camí ample que surt planejant en direcció NO., després es bifurca, la branca dreta gira direcció N., però nosaltres tirem recte avall, el camí cada cop més prim baixa pel llom d'un serrat fins que arribem a un pla de roca amb un forat quadrat a terra, es creu que aquí hi falcaven la perxa del paller d'

El Garballó


A poques passes del forat, enmig dels brucs, veurem les antigues parets encatifades de molsa i una balma de dimensions discretes (QP 86.9-12).




Un tros més enllà una sèrie de blocs de pedra situats al caire del cingle ens obren perspectives cap el pantà de Sau i alhora ens mostren diverses senyals deixades per l'home. Es molt curiós una mena de seient a mitja alçada d'una roca que sembla ubicat expressament per observar el paisatge, encara que no es pot assegurar que sigui artificial.






La font del Garballó (QP 86.13) queda també molt amagada. De l'antic camí que hi passava i que enllaçava el Garballó amb el Villaret de Baix ara només es reconeix el rastre que segueixen els senglars i algun humà escadusser que coneix l'indret. Per seguir aquest rastre, cal buscar-lo des del pla de roca on hem vist el forat quadrat, decantant-nos cap el NNO i baixar per la baga entre la boscúria, evitant el cingle. Al principi costa de trobar, però un cop encertat us portarà de dret fins a la coveta impenetrable d'on surt el rec d'aigua

Font del Garballó

A les proximitats i a la base del cingle, sota les roques del Garballó, hi ha una Balma de les Cabres (QP 86.14) que no s'ha de confondre amb la Cabanya de les Cabres, que ja coneixem. Però l'indret no mereix l'esforç i a més està a punt de despendre's del sostre una immensa llosa de vàries tones.


Sostre de la Balma de les Cabres

Per tancar el circuit només cal retornar a la pista principal i arribarem al vehicle en mitja hora. 
Però mentre caminem cap a Mierons, si de tant en tant donem una ullada a la fondalada que ens queda a llevant, encara veurem entre alzines la Roca de les Basses (QP 81.10), a tocar el torrent. Es distingeixen dues basses, no gaire grans i de poca fondària, picades a la pedra i semblants a moltes altres bassetes que trobem sovint pel Collsacabra. L'aigua és a tocar, llavors per a què servien?.

Roca de les Basses

Mierons

Referències:
Com de costum els indicadors QP es corresponen amb l'inventari que en Quirze Parés va fer a la "La despoblació rural i les masies del Collsacabra", 1985, Dalmau Editor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada