24 de novembre del 2012

El jardí desfermat


Hi ha indrets que desconcerten. La casa de la imatge és la Coma, es troba a 3.2 km del poble de Monistrol de Calders, anant-hi per la pista que anomenen la Ruta de la Salut, perquè la fan servir els avis que necessiten caminar cada dia una estona. Un rètol abans d'arribar resa: Plantas Mitjans. La casa té història, però lo més curiós va passar fa relativament poc i n'és la mostra la presència d'una estació de tren, abandonada i sense teulada, a poca distància, al bosc. 
Què hi fa una estació de tren aquí dalt? es pot preguntar l'excursionista, el boletaire, el caçador o el turista. Aquí no hi havia cap mina, si és això el que penseu. I encara que a prop hi havia una pedrera, la pedra es transportava perfectament per camió, per la pista en bona part asfaltada, que ve del poble.



L'estació va ser construïda en el moment de més èxit d'una empresa de jardineria que llavors estava establerta a la Coma. Els vivers de Plantas Mitjans subministrava a les administracions d'aquella època plantes per a zones verdes, autopistes o on fes falta i el negoci rutllava, estem parlant dels anys 60. Als vivers instal·lats a la Coma hi treballava molta gent i el Sr Mitjans va decidir construir una via fèrria que portés la gent del poble fins al lloc de treball. 
Va començar per fer una estació al costat de la casa, quan l'estació ja era feta i fins i tot hi havia dues màquines de tren, es va fer evident la necessitat de salvar el gran buit que s'estenia als peus d'un cingle situat al final dels 300 m de via ja construïts. Feia falta un pont, que hauria tingut unes dimensions molt considerables tan de llargada com d'alçada, una obra faraònica que mai es va arribar a construir i així va ser com estació i locomotores van quedar aïllades, fora de lloc i sense destí.




Les locomotores ja no hi són, una es troba en el Museu del Ferrocarril de Vilanova i l'altra a la Pobla de Lillet.


                                                                                                                                                       A la part de dalt d'aquest cingle moren les vies sense un pont per on continuar.




A sota: el bosc omple els vivers oblidats.



Les obres importants no s'acaben amb l'estació, també es va fer una presa a l'indret de Pomanyà, a prop d'on hi havia la pedrera, però la roca de la zona no és del tot impermeable i la presa no es va arribar a omplir mai d'aigua, ara resta plena d'arbres i bardisses. 
Pels volts de la Coma es poden veure elements no gaire propis d'una casa de pagès, ara tots rovellats o trencats: fanals de llum, un sortidor de benzina, instal·lacions abandonades i plantes més pròpies d'un parc que d'un bosc. 
La història de tot plegat encara s'ha d'escriure, però sabem que els canvis polítics van trastocar en crisi el que era eufòria i els vivers de la Coma van decaure en l'abandonament fins els nostres dies. L'aspecte que tenen és fantasmal, l'interior és una selva i les plantes ornamentals en canvi han saltat a fora i algunes han començat la colonització dels entorns, tal com es fa patent a la mateixa estació, on una acolorida plaga de Pyrocantha l'envaeix.

Aquí dalt: bàscula per camions entre el romaní

El sortidor de benzina entre les heures




La Pyrocantha és un arbust ornamental espinós que s'utilitza per fer tanques i es posa també a les mitgeres de les autopistes, al juny llueix unes boniques inflorescències blanques però és a la tardor quan esclaten els seus fruits que poden ser d'un viu vermell ..................................................................o bé d'un ataronjat tirant a groc. 




Pels voltants de la Coma aquest jardí esbarriat escampa els seus colors per dins i per fora de l'estació fins més enllà del cingle, amb un contrast que ara el novembre és impactant.
Però cal estar atent a les masses denses d'aquesta planta, perquè a vegades agafen una malaltia anomenada foc bacterià, que s'encomana als fruiters (pomeres, pereres) i que necessita de mesures dràstiques per ser eradicada (veieu-la aquí). 


Quan tornem cap el poble, no gaire lluny del cementiri, es poden veure encara molts arbres de jardí, els avets i els desmais proliferen pels vols de la riera de la Golarda. 
El nom científic del desmai és Salix babylonica, babilònica perquè les seves branques penjants recorden com penjaven sobre el buit els jardins d'aquella ciutat, una de les set meravelles del món. La via de tren de la Coma no hauria estat mai la setena meravella, però si l'esperit emprenedor i el seu desafiament al buit hagués reeixit, sigui per bé o per mal, ara el negoci de la Coma podria haver acabat sent una atracció turística.



1 comentari:

  1. Què curiosa aquesta estació de tren, no havia sentit mai res d'aquest tema. Felicitats per l'entrada. Hauré d'anar un dia a veure-la!

    ResponElimina