6 de gener del 2013

De Centelles a Santa Coloma Sasserra


Centelles mostra sovint com emblema el Portal que antigament hi donava accés per la banda nord, i sens dubte bé s'ho val. Però per sobre del Portal i d'altres elements arquitectònics dels que pot presumir, Centelles llueix un cop a l'any el seu orgull i alegria amb la Festa del Pi. No necessita gaires presentacions perquè és una de les més sonades del país i dic sonada també en sentit literal. Cada 30 de desembre una munió de galejadors prenen trabucs i escopetes, i tal com es veu a les imatges acompanyen amb trets el Pi des del bosc fins el cor de la vila.

La festa està dedicada a Sta Coloma, que té el seu dia l'endemà, el darrer de l'any. La santa va ser martiritzada a les Gàl·lies el s III. Quan anaven a cremar-la viva un núvol oportú va provocar un ruixat que va apagar l'incendi, va servir de poc perquè llavors van optar per decapitar-la. Els centellencs li han mostrat una devoció històrica i fa segles que la van convertir en la seva patrona. 

La jornada comença amb una missa curta a les 7 del matí, a continuació galejadors i part del poble s'arriben fins a l'indret del bosc on prèviament, el dia de St Esteve, s'havia escollit el Pi. L'arbre ha de ser proporcionat, amb la capçada ni grossa ni petita i de bona forma. S'esmorza a peu de bosc botifarra a la brasa cuita allà mateix i vi de bota. Després es talla el Pi i es carrega vertical, dignament, a dalt d'una carreta tibada per dos bous que pacientment l'arrosseguen fins a la vila, on arriba cap a les 12 del migdia.



Es l'hora en que la població espera l'arribada dels galejadors i quan aquests arriben es fan sentir de debò.


Després de la plaça Major el Pi s'encamina cap el davant de l'església on s'el fa pujar les escales, que són força dretes, i davant la porta s'el fa ballar. Un dels joves galejadors s'enfila dalt de tot de la capçada i els demés el fan girar a força de braços i traça. El pas immediat és entrar-lo dins l'església, on els bancs han estat apartats i l'espai ha quedat lliure, però malgrat l'important cabuda la gent s'apinya amb presses per no perdre's el moment culminant. S'engalana el Pi amb pomes vermelles i grosses galetes de forma rodona o d'estrella i es penja del sostre cap per avall per sobre de l'altar. El moment del cant de l'himne a Sta Coloma no el puc explicar, cal ser-hi.


Hi ha qui ha vist en la festa arrels paganes primitives, d'altres en canvi han vist l'origen en el s. XVIII quan la vila acabava d'estrenar el privilegi de poder portar armes, cosa que era prohibida a la resta del país (1).
El Pi finalment es despenja el dia de Reis, però darrerament hi ha hagut una iniciativa que dona peu a la pàgina d'avui. La gent d'Ara o Mai, una plataforma de Centelles que promou la conservació i coneixement de l'entorn de l'Alt Congost, va engegar fa dos anys la idea de portar col·lectivament una branca del Pi des de la Sta Coloma de Centelles fins a Sta Coloma Sasserra.
Aquesta ruta es realitza cada darrer diumenge de gener. I amb aquest pretext us en faré una lleugera descripció amb alguns apunts sobre elements interessants o curiosos propers al camí.


La caminada, el dia indicat, està perfectament senyalitzada pels organitzadors. Es comença normalment a dos quarts de 8 davant del Portal i es travessa la carretera de St Feliu pel km 17 en direcció a la jardineria i seguint les senyals grogues cap el Morro de porc, que és un esgraó rocós visible dalt de la carena (2).
La pujada és dreta. Pel camí les vistes es van eixamplant i tornant espectaculars, veiem als peus Centelles i tots els pobles de la rodalia, el Montseny, el Castell de St Martí i quan seguint sempre les marques grogues ens arribem al Corral de la Rovira i canviem de vessant, ens apareixeran també els cingles de Gallifa, la Mola, el Montcau i Montserrat. Les pujades de debò s'han acabat.  
El Corral de la Rovira es troba a peu d'asfalt de la frustrada urbanització de Puigsagordi. Des d'aquí cal seguir la màxima pendent en baixada per l'asfaltat en direcció ponent, cantó obac.



Des de que iniciem la baixada veiem al cantó esquerre primer una casa, desprès una pista que planeja i poc més avall, en un revolt acusat cap a la dreta, una altra pista planera cap a l'esquerra que si volem ens pot portar fins la font de Sauva Negra, encara que la nostra ruta no hi passa i continua baixant carrer avall.


La Sauva Negra és un conegut bosc residual de faig molt acolorit a la tardor, tot i que l'indret de la font sempre manté un aire bucòlic. Si ens hi presentem de bon matí o al capvespre i fem una bona estona de silenci tindrem la possibilitat d'observar pigots i altres ocells.
En Joan Corominas va iniciar la seva vocació de filòleg amb l'etimologia de Sauva Negra, tal com explica ell mateix a l'entrevista que li va fer Espinàs al programa Strómboli de TV3. Segons ell Sauva Negra podria derivar de s'àlber negre, amb article salat i àlber (3).



Tornem a ser al carrer en baixada, si ens volem arribar a Sta Maria Savall, el mateix carrer ens porta al peu del petit embassament de Sta Maria, que al gener acostuma a estar glaçat.


Sobre el pantà hi ha les ruïnes de Sta Maria Savall, voltades d'arços i heures. L'any 1121 surt documentada com a Santa Maria de Silva Nigra i estava vinculada a una propera vil·la rural o domus anomenada Càsoles, abandonada amb l'episodi de pesta negra del s XIV i de la que no n'ha quedat rastre.


Des de les ruïnes baixarem per la pista de terra pròxima al pantà i al primer revolt a l'esquerra prendrem a la dreta un camí que al cap de poc travessa un torrentet i va a sortir a una pista més gran, recentment utilitzada per desemboscar, la seguim avall sense deixar-la fins que quan acaba la zona de desembosc es converteix en un camí planer i agradable. A la bifurcació prendrem el camí de la dreta, al cap de dos o tres-cents metres, a la nostra esquerra, veurem un interessant pou de glaç no gaire conegut.

         Torrent de Sauva Negra                                                                                                                       Pou de glaç del Barbot

Passats cinc-cents metres del pou anem a parar a una pista ampla, la seguim a la dreta amunt i enfilem decidits cap a la carena. Després d'un petit collet on abandonem la pista, arribem finalment Sta Coloma Sasserra, terme de Castellcir.




Davant de l'església fa una bonica esplanada amb un monumental roure, el Roure del Giol. El Giol és la casa que ens queda a un costat. El dia que es fa l'ofrena de la branca hi venen també gent de Castellcir i d'altres bandes. El conjunt és molt atractiu i transmet una sensació de tranquil·litat que aprofitarem per endrapar les botifarres que ens han preparat.



Tot l'entorn és ple de parets de pedra seca acabades per sobre amb pedres posades en plec de llibre. Abans del retorn, si fem un parèntesi i ens posem a explorar podrem veure algunes construccions: per sota del camí d'accés des d'on hem deixat la pista, a la banda nord del Giol, una font amb data de 1850 i a pocs metres una mena de mina amb sostre de volta i terra inundat que sembla ser un xup d'aglans i encara una altra construcció més petita, una curiosa barraqueta que podria haver estat una altra font o un altre xup.

Més interessants encara són les mines que hi ha a uns 300 m al nord del collet. El camí que hi porta surt a la dreta de la pista principal anant direcció Collsuspina, un tros més enllà de la propera casa del Bonifet. S'hi poden veure sis boques de mina repartides a banda i banda d'un terrer de sorra gris, residu de l'extracció del carbó mineral (4). Val la pena treure-hi el nas, però cal evitar que la canalla entri dintre les galeries, pot ser perillós.



Encetem el camí de tornada a Centelles per la mateixa pista per on hem pujat. Baixant des del collet, el primer trencall a l'esquerra ens portaria al Bonifet, el segon és una pista ample i apta per vehicles, que és la que seguirem.
Al cap de quinze minuts de caminar passarem a prop d'un altre petit embassament on, si no està massa glaçat, és fàcil veure-hi corbs marins.

La pista remunta, passa per les granges del Soler de l'Espina i segueix cap el Mirambell, la casa ens queda al damunt i a l'esquerra.


En un racó de sota la pista hi ha la font del Mirambell. Deixem la pista en un revolt per enfilar entre dos travesseres de via de tren posades verticals i on també hi ha una placa de Refugi de fauna salvatge. El camí ens fa sortir a un carrer prop d'un encreuament de quatre (la Creueta del Mirambell), que molta gent anomena "la Informació", on hi ha un dipòsit i antigament un dolmen, ara desaparegut. Seguim 120 metres des de la cruïlla en direcció S i just quan arribem a la primera tanca d'una casa ens decantem a l'esquerra on trobarem el rastre d'un camí tot dret que va millorant mentre es baixa fins que anirem a sortir a uns prats, els antics camps de Riucerdà. La casa és una ruïna enmig dels prats. D'aquí en avall només cal seguir les marques grogues, passarem per sota de la via ferrada de les Baumes Corcades on és fàcil veure escaladors esforçats en superar algun pas penjat. I així arribarem de nou a Centelles acabant la volta.

Riucerdà



Referències:
(1) A. Pladevall. Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Centelles, 1987.
(2) En format de paper, el mapa Cingles de Bertí de l'Alpina és el que descriu millor la zona.
(3) ho diu exactament en el minut 30, cap a la meitat del vídeo que podeu veure a http://www.fundaciocoromines.cat/joan-coromines/documents/

1 comentari:

  1. Completíssima descripció! fan ganes d'anar-hi. Jo havia anat a la festa del Pi però, no sabia la caminada fins a Santa Coloma Sasserra

    ResponElimina