Amb la primera enfarinada de l'any el Montseny pren aquest aire pirinenc. Aquí veiem les ruïnes del Cafè dels Carlins amb les Agudes o el Matagalls al fons, just abans de la sortida del sol.
Per aquest mateix indret, ara fa dos anys anava caminant en direcció al Pou Vell, un pou de glaç que queda en un espai bac penjat en una canal a poca distància del Cafè, quan entre les argelagues em van intrigar unes roques amb unes cassoles rebuidades artificials i arrodonides, de mig metre de diàmetre aproximat i amb una canaleta de sortida com la d'un morter. N'hi ha tres separades una de l'altra una cinquantena de metres. Aquest lloc tan desolat i exposat es coneix com el Pla del Ginestar i està situat al bell mig de La Calma.
Aquestes roques són d'un tipus vermellós (Busandstein) però de fet semblen blanques o grises de tan plenes de líquens com estan.
Com que les cassoletes les ha d'haver vist força gent penso en aquell moment que algú ha de saber quin origen tenen. Ho ensenyo a diferents persones, però passat el temps encara no he tret l'aigua clara de qui les va fer, ni quan, ni perquè servien.
M'afanyo a aclarir que no són en cap cas producte de l'erosió natural. A més una d'elles té tot al voltant forats més petits, repartits de manera irregular i d'uns 10 cm de diàmetre.
M'afanyo a aclarir que no són en cap cas producte de l'erosió natural. A més una d'elles té tot al voltant forats més petits, repartits de manera irregular i d'uns 10 cm de diàmetre.
Recentment i amb la intenció d'ampliar la zona de pastura dels ramats, l'administració del Parc del Montseny ha arrencat una part de la vegetació que cobria aquella zona deixant una de les roques totalment al descobert.Però al costat mateix resta encara una àrea d'espesos matolls entre els que sorgeix una quantitat innombrable d'apilotaments de rocs disposats de manera poc natural, que potser amaguen roques amb més forats. Semblen les restes del que podrien haver estat barraques d'artigaire ensorrades o clapers resultants de la neteja d'antics camps de patates, com els que sabem que havien existit dalt de la Calma. Enmig de tanta pedra cantelluda ens crida especialment l'atenció una de molt ben escairada.
Tot aquest conjunt de rocs apilats s'escampa per una àrea d'uns 300 m2.No sabem quina utilitat han tingut les cassoletes però hem sentit unes quantes teories, per exemple:
- bassetes per caçar els ocells boscans quan hi van a beure (com el cas dels Bassots, a la Serra de Prades, vistos aquí)
- són d'origen prehistòric i servien per rituals màgics, sacrificis i ofrenes.
- s'hi xafaven fruits o arrels de les que es treia un oli o suc que es feia servir per ungüents i remeis.
- mesures de gra
- morters. A mig món de distància els nadius del Big Sur de Califòrnia collien aglans de roure i les molien en morters en forma de bol excavats a la roca per fer-ne farina (1).
- etc
(41º 46.357' N 2º 19.921' E)
En el mateix Pla de la Calma s'en coneixen altres casos, encara que més discrets. Destaca especialment la cassoleta de la Caseta, al costat de les ruines d'aquesta casa, en el camí que baixa de la carena cap a St Cebrià de la Mora (2).
al costat de la Caseta
Segueix una mostra d'exemples senzills observats en indrets no gaire transitats.La de la dreta queda prop del Palà de Torruella (41º 52.030' N 1º 43.376' E), a l'altre extrem del terme de Navàs. Queda també enfilada dalt d'una roca i té restes d'una fina crosta de ciment. Al seu voltant petits forats de la mida de l'ungla. Fa pensar en la suposada finalitat de caçar ocells.
Hi ha altres blogs que també han deixat el seu testimoni inquisitiu a la xarxa sobre forats similars, com és el cas de l'Olla, a l'Alforja .
En Francesc Roma ha suggerit que de les cassoletes del Pla del Ginestar es podrien datar a partir del mètode de liquenometria, consistent en escollir una espècie coneguda de liquen dels que hi ha presents sobre la pedra i deduir-ne l'antiguitat en funció del seu creixement.
Pla del Ginestar
Es un mètode que s'aplica sobretot en ambients propensos als líquens, sovint àrees alpines o àrtiques i pensem que podria funcionar també en el Pla de la Calma.
Referències:
(2) aquestes i d'altres troballes interessants de tipus megalític surten també en aquest link: http://www.casanellas.com/varis/megalits_aiguafreda.pdf
(3) Catalunya Romànica vol XI, El Bages, DIGEC 1984, p 438
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada