27 d’abril de 2013

Fornots, coves sepulcrals i anacoretes (I)

Roc foradat de Cal Pepa

La tradició oral els han envoltat de llegendes que tant els fan refugi de sants com de lladres. Particularment comuns a la Catalunya central, se'ls coneix com a fornots o rocs foradats
Són cavitats artificials en forma d'olla o de forn, de dimensions diverses, excavades en parets verticals de roques que ara trobem aïllades, encarades als camps o enmig del bosc.
Avui seguirem una dotzena de rocs foradats escampats per una àmplia zona del centre de Catalunya i en properes entrades veurem els que hi ha més a llevant i a la Serralada Litoral, aquests darrers potser els més coneguts.

fornot del Clot del Riquer


St Martí d'Albarells

interior de St Martí

Fornots i coves sepulcrals
Per la seva forma hi havia la creença que havien servit de forns de pa o d'alguna cosa semblant, però en la majoria dels casos, donada la seva ubicació generalment enlairada, no hauria estat gens senzill enfornar-hi res. A vegades estan una mica fumats per dintre, però no presenten indicis d'haver arribat a suportar temperatures molt altes
Per explicar-los degudament s'han ofert diverses teoriesLa més tradicional els relaciona amb les coves sepulcrals, sobre l'època de les quals llavors hi ha disparitat de criteris. Per alguns serien d'origen prehistòric, fins i tot contemporànies als dolmens. Altres opinen que, sent artificials com són, és improbable que s'excavessin a la Prehistòria, perquè ni a l'Edat que en diem de Bronze la gent no duia al damunt eines de metall adequades per obrir esvorancs ben fets a la roca, en tot cas serien posteriors, quan les eines de ferro eren fàcils d'aconseguir.

fornot de Cal Garsa


Eremitoris
Se'ls ha qualificat també d'eremitoris medievals i algunes versions llegendàries ho recolzen. Primer cal imaginar-se l'època i el lloc. La Segarra, per exemple, cap els segles IX i X, era frontera entre el regne dels francs i l'emirat de Còrdova, entre el cristianisme i l'islam, entre Orient i Occident, igual que l'espai situat al sud de la línia Llobregat-Cardener i al sud del Montsec. És clar que la separació entre civilitzacions potser no era tan dràstica com es podria creure.
Segons ens fan saber els historiadors (1) a aquesta franja la terra era guanyada a l'erm per pagesos lliures (a vegades també esclaus alliberats o fugitius), que aprofitaven el dret d'aprisió de nous terrenys per establir-se amb les seves famílies i edificar hàbitats dispersos amb esglésies i centres de culte, llavors encara per iniciativa pròpia. 
Un temps més tard arribaran els nobles per instal·lar-se, construir castells i acabar amb unes dècades de relativa llibertat per imposar la servitud i els abusos fiscals.
És al voltant d'aquests segles IX i X i en aquest context previ al feudalisme, en que alguns experts han situat l'ocupació d'aquests altars rupestres (2).

eremitori de Cal Faré


Les hipòtesi dels eremitoris i de les coves sepulcrals no són incompatibles (3). Se suposa que els eremites ocupaven coves ja existents, fossin sepulcrals o no, qui sap si prenent per mirall la vida de St Antoni i altres exemplars anacoretes, i amb un anhel de salvació i de pregària (justificat per la imminència d'un Apocalipsi fàcil de pronosticar per un any rodó com el 1000) s'haurien refugiat en racons apartats aprofitant aquests forats que els hi servien d'oratori o d'altar.
Però no tothom comparteix aquesta opinió. L'única campanya d'excavació realment metòdica realitzada fins ara en un d'aquests indrets (cal Pepa) conclou que "la hipòtesi sobre aquests jaciments que presenten cavitats a la roca i que alguns autors relacionen amb eremitoris rurals, després de la intervenció arqueològica duta a terme ha quedat descartada, si més no en referència a la zona que s'ha pogut excavar"(4)

Roc foradat de Cal Pepa


Pastors o pagesos
També s'ha dit que podrien estar relacionats amb els pastors i la transhumància  Ho abona el fet de que es trobin propers alguns topònims d'aquest caire, com el Collet dels Pastors, on hi ha dos fornots a poca distància l'un de l'altre. 
Roca foradada del Collet dels Pastors I


Roca foradada del Collet dels Pastors II


Roc foradat dels Prats de Rei


Roc foradat de Ca l'Espanyol


dolmen dels Tres Reis


fornot de Cal Sanç


recinte del fornot de Cal Sanç

tomba de Seguers



Donar forma a aquestes concavitats, encara que fos amb eines de ferro, deuria representar una bona feinada, però un cop fetes és probable que se les hagi volgut re-utilitzar o ampliar al llarg del temps per usos diversos: sepulcres, eremitoris, recer de pastors o rebost d'un mas adossat. 
En un context agrícola o ramader podrien servir per presentar ofrenes a la imatge d'una divinitat o d'un sant, amb la intenció de que la seva presència protegís les collites, el pas del ramat o qualsevol activitat que donés de menjar a aquella bona gent, sens dubte temorosa de les desgràcies, les feres i els mals averanys.
Sota aquesta òptica els fornots podrien tenir fins i tot un ús pagà, encara que s'haguessin cristianitzat posteriorment. 


Roca del Forn de Cal Damià



Puigpedrós: el fornot es troba amagat per una frondosa mata de llentiscle




Puigpedrós: encaixos


Puigpedrós: relleus



Roc foradat de Cal Milhomes
Continuarà...

Bibliografia:
(1) P. Bonassie, Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), Edicions 62, 1979
      J.M. Salrach, Catalunya a la fi del primer mileni, Eumo ed/Pagés ed, 2004
(2) J. Enrich, a Catalunya Romànica, Vol. XIX, Penedès-Anoia
(3) A. Fàbrega, Dues noves 'coves de forn' al Bages, Dovella nº83-84, 2004, veure'l aquí
(4) C. Folch i J. Gibert, Resultats preliminars de les excavacions al Roc Foradat de Cal Pepa (Aguilar de Segarra, Bages), ACRAM 2011.   Veure'l aquí

1 comentari:

  1. He rebut l'opinió d'en Pere Tardà, de la que val la pena deixar constància:

    Bon dia Eloi:
    Soc Pere Tardà responsable de CAT PATRIMONI i m'ha agradat l'article sobre aquest tipus de cavitats antròpiques. Nosaltres vàrem fer l'excavació arqueològica al Roc de Can Pepa i de fet va reportar uns resultats espectaculars en quant a estructures, objectes i cronologia. Creiem que s'hauria de fer una nova campanya i esgotar el jaciment.
    També proposem que s'intervingui arqueològicament en altres espais on hi ha aquest tipus de cavitats.
    Jo soc partidari en pensar que aquestes cavitats tenen més a veure amb un ús domèstic baix medieval que no pas en el fet eremític tant publicat des de fa anys.
    Gràcies.

    Pere Tardà
    CAT PATRIMONI
    www.catpatrimoni.com
    Tels. 93 8699846 / 637811427

    ResponElimina