24 de juny de 2014

Barraca i jaça de la Balma


En un dia d'estiu perfectament clar, si es tenen els genolls en forma i no es pateix de vertigen, l'aproximació fins a la barraca i la jaça de la Balma pot ser admesa com una variant agresta de la ruta clàssica descrita al post anterior. 
Està però totalment desaconsellada si amenaça boira i compte amb que a l'Alta Vall del Fresser el temps es pot capgirar en poca estona. Per suposat cal anar ben calçat.


La proposta que us faig avui consisteix en sortir del Camí dels Enginyers, que haurem recorregut prèviament fins arribar al seu punt mig, l'esperó rocós del Collet de Guardiola (42º 22.946' N  2º 11.793' E), com l'anomena el mapa de l'ICC (o del Roc Verd, com li diu el mapa de l'Alpina), lloc on el camí fa un dels seus marcats colzes i canvia de barrancada. En aquest punt tirarem de dret avall sense camí. Convé no confondre's de barranc, a l'esquerra de l'esperó mirant la vall hi ha el torrent de la Molsor, en canvi nosaltres baixarem pel costat dret de l'esperó, cap el torrent de la Balma. 
Ben d'hora al matí, hora aconsellada si volem evitar la calor, ens serà fàcil veure saltar els isards per aquesta pronunciada pendent plena d'herba humida i relliscosa. 
Baixem fent ziga-zagues i atents no torçar-nos el turmell. L'aigua baixa saltant per un rec a la nostra dreta, enmig de l'acanalament de la barrancada. Es tracta de travessar aquest torrent un bon tros ben avall, pel lloc on el pas sigui més fàcil, i continuar després baixant per l'altra vora. Per sota nostre albirem l'afrau de les Gorges del Fresser.  


Acabem veient la barraca al peu d'una gran paret de roca encarada a la vall (42º 22.710' N 2º 11.620' E). També veurem les restes de la cleda i un parell de concavitats a la roca granítica, amb paravent de pedres al davant que permeten arrecerar una o dues persones, no gaire més.



La barraca està sencera, la teulada va ser refeta amb lloses i ciment l'any 2004 quedant amb l'aspecte de closca de tortuga que mostren les imatges. L'espai interior fa 2 per 3.30 m i encara que té el sostre negre d'haver-hi encès foc es podria habitar perfectament.
Al seu volt tot és herba i tranquil·litat, és difícil ensopegar amb algú en aquest indret. Els pastors la tenien per una de les barraques de més bon estar, calenta i amb bones vistes.


Un cop hàgim descansat i gaudit del panorama podem tornar tot desfent el camí amunt, una pesada i dura ascenció, sens dubte; o bé aprofitar el canal que poc més avall porta l'aigua del Fresser fins a la central de Daió. Aquesta opció no és pas la que us recomanaria la companyia elèctrica propietària de la infraestructura i, de fet, us desaconsello seguir el canal en direcció O., cap a Daió, camí exposat a riscos entre d'altres raons perquè no tots els trams tenen les fustes travesseres en bon estat.


Però en vista de la dificultat de les altres opcions, nosaltres el seguirem en direcció contrària al curs de l'aigua, en direcció E. Amb prudència, i si no es té vertigen, en menys d'un km s'arriba a la caseta de l'inici del canal, on prendrem un senderó que baixa obliquament fins a trobar el camí de Coma de Vaca.



Un cop al fons de la vall ens podem arribar fins a la Central de Daió de Baix en una hora i mitja aproximadament i a Queralbs en un quart d'hora més.



1 comentari: