13 de juny de 2014

Pastors del Serrat


L'ús multisecular de pastures comunals a l'àrea Queralbs va forçar amb el temps a generar una mena de constitució que regulés la ramaderia d'aquestes valls. El Gibell és el nom d'un antic document o escriptura (la data més moderna que hi figura és el 2 de març de 1791) que descriu el funcionament i la distribució dels drets de pastura entre Queralbs i Fustanyà. I qui diu Fustanyà diu El Serrat, que són uns pobles separats 4 km de Queralbs però integrats al mateix municipi. Avui encara es manté l'autoritat del Gibell en la conca del Fresser des de Rialb cap amunt, amb la partició de la muntanya en 17 "comarques" dividides cadascuna en tres, quatre o fins i tot sis "curtons", que són mesurats no en hectàrees sinó en "lliures" i "sous d'herba".


Del Serrat són precisament els pocs ramats d'ovelles del terme que resten actualment, però ja no són conduïts per pastors de la mateixa manera que es feia abans, quan tota aquesta part del Pirineu era poblada per milers de caps de bestiar.




Segons el Gibell la línia divisòria entre els drets del Serrat i de Queralbs passa pel Roc de la Malè, un turó que s'aixeca darrera el Santuari i que divideix en dos la Vall de Núria.

Les pastures han estat històricament tant importants en aquest indret que alguns suposen l'origen del Santuari en la cessió que feu el comte Guillem de Cerdanya dels drets de pastura de les septem valles que sunt in Annuria (les set valls de Núria) al Monestir de Ripoll l'any 1087.


Barraca de Pedrisses

Com que en una entrada anterior ja vam fer una aproximació al llegat de les barraques i jaces de la banda de Queralbs, ens endinsem avui en la banda que correspon al Serrat. Sortim de Nuria pel camí del Via Crucis i tresquem pel GR fins al tombar de vessant. La primera barraca que veiem, entre dilatats panorames, és la de Pedrisses, de planta circular, que si no tingués ensorrat el sostre no seria gaire diferent de les barraques que ja coneixem de la Vaquerissa i de la Baga de Feliu. Un tros més avall hi ha les restes de la cleda.

Continuem pel Camí dels Enginyers, una ruta clàssica que no té pèrdua i que ens obre una agrest perspectiva dels engorjats del Fresser. 

bufanda blanca al Balandrau, des de la Jaça Roja

Arribem a l'antiquíssima Jaça Roja, que ja surt mencionada al Gibell. Dues barraques, una d'elles tan petita que deuria servir més aviat de fresquera i una altra de sostre mig enfonsat, acompanyen una cleda amb una alta paret de pedra seca que tanca una superfície de 180 m2, inclinada en pendent de cara al cim del Balandrau.



A partir de la Jaça Roja el camí baixa lleugerament per salvar el terreny abrupte, però aviat pren novament una direcció més planera.



Poc abans del Coll dels Homes, 30 m per sota del camí i una mica amagada, hi ha la barraca de l'Escaleta, un aixopluc encara força útil en cas de tempesta. Té planta quadrada, amb una grossa pedra com a llinda de l'entrada i amb la paret més exposada a la pendent reforçada amb una altre gruix de paret que li fa de contrafort.


Barraca de l'Escaleta del Coll dels Homes

Superat el darrer repetjó del Coll dels Homes el camí baixa cap a la vall, ara amb una nova fesomia, doncs aigües amunt deixa els salvatges engorjats per eixamplar-se entre dilatats prats just allà on hi ha el refugi Manelic de Coma de Vaca.



Arribats aquí ja podem prendre el camí de retorn cap a Queralbs, on hauriem aparcat el cotxe abans de pujar al cremallera, per tant travessem la palanca que hi ha sota el refugi i a l'altre costat enfilem la costa fins a trobar l'indicador que ens senyala el camí de baixada. 


Ara només serà qüestió de seguir avall per sobre les Gorges del Fresser, això sí, sense descuidar-nos de donar una ullada a la Cascada del Grill, uns minuts abans de sortir a la Central de Daió de Baix, a gairebé un km de Queralbs.



Salt del Grill

L'excursió Núria-Camí dels Enginyers-Coma de Vaca-Queralbs es fa en cinc hores sense gaires dificultats, els atletes amb molt menys i, per suposat, hi ha qui la fa en sentit invers; en aquest cas no cal arribar a Núria, es pot baixar des de la barraca de Pedrisses avall fins a sortir al camí del Salt del Grill.
Properament visitarem algunes interessants barraques amagades en indrets més feréstecs i recòndits de les Gorges del Fresser. 

Bibliografia:
S. Vilarrasa. La vida dels pastors. Impremta Maideu, Ripoll, 1981
G. Roquet Patrimoni per al record: barraques, balmes i jaces de Queralbs, en xarxa
Mapa Alpina Puigmal-Núria, escala 1:25.000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada